dissabte, 27 de febrer del 2010

Petita gran Mariona

Aquest és el poema (després, musicat) que vaig escriure per a la meva neboda Mariona, ja fa uns quants anys:

Petita gran Mariona

A fins de juliol va néixer,
filla i fruit de dos grans sers, l'Iñaki i la Mariajo,
la maquíssima Mariona, que és tan preciosa
com més de dues mil paraules.
Arreu se sent alegria, una estrella nit i dia,
amb cabells de xocolata, els ulls com ametlles
i el nas com aspirina, petit i rodonet,
porta arracades daurades,
Mariona, preciosa, Mariona, bonica,
t'estimo, t'estimo de veres.

I és tan bonica com una nina,
fràgil i tan tendra com pluja sota l'aurora,
i és bufona com una joguina
i té tanta sal com una pipa amb gust de menta, llaminadura.

Petita gran Mariona, la meva neboda Mariona,
ella és tan com ones dins del mar,
serà feliç i pura la petita gran Mariona, transparent,
la cosa més dolça, transparent,
la cosa més tendra, ona i mar,
la meva neboda Mariona.