Truc curt

Festival de Poesia de l'Empordà '11

2011-07-06T03:02:00.000-07:00

Més info: www.versos.cat

Junior III

2011-05-06T02:20:00.000-07:00

Al Junior II

2011-05-06T02:18:00.000-07:00

Al Junior

2011-05-06T02:16:00.000-07:00

Carnaval

2011-03-18T03:13:00.000-07:00

Enhorabona

2011-02-23T08:17:00.000-08:00

Panera solidària

2010-12-14T03:10:00.001-08:00

Fem una panera solidària.

Recital de versos.cat a Manresa

2010-08-17T09:16:00.000-07:00

El dijous 26 d'agost, al Lizarran de Manresa hi haurà un nou recital de versos.cat. Versos.cat és més que un bloc de poesia, és una plataforma de difusió, publicació i defensa de la poesia catalana actual. Es presenta als Premis Blocs Cataunya. Si us agrada la poesia, voteu-lo, que val la pena: http://www.premisblocs.cat/bloc/23
Dijous 26 d'agost de 2010 a les 19 hores a Manresa recitaran: Quim Ponsa, Òscar Rocabert, Raimon Gil Sora, Sònia Serrabao, Daniel Ruiz-Trillo, Clàudia Viladrich, Carmen Moreno. Entrda gratuïta.

Versos.cat promou la poesia

2010-07-27T09:26:00.000-07:00

La poesia torna al carrer, als bars, a les places, a les comarques. Aquest estiu la poesia tornarà al carrer en forma d'una desena de recitals, alguns dels quals ja han començat. Aquests recitals estan organitzats pel bloc de poesia versos.cat, que és una plataforma digital de difusió i promoció de la poesia catalana actual.El dia 23 de juliol i el dia 25 de juliol hi ha haver recitals a Darnius i a Figueres, respectivament. Hi van recitar poetes de versos.cat com Raimon Gil Sora, Òscar Rocabert, Quim Ponsa, Teresa Bosch, Quim Martínez, Carmen Moreno i Àngel Custodi.El següent recital serà a Palamós, a mitjan agost, i el tercer, que ja té data, tindrà lloc a Boadella d'Empordà el 14 d'agost. Cap a finals d'agost n'hi haurà un a Manresa i l'1 de setembre la poesia en viu arribarà a Barcelona. I el 3 de setembre a Terrassa. El bloc poètic col·lectiu http://versos.cat/ publica poemes de 30 poetes catalans actuals, a part d'entrevistes, articles i altres seccions. Es presenta als Premis Blocs Catalunya. Si us agrada la poesia, voteu-lo des d'aquí:http://www.premisblocs.cat/bloc/23

Versos.cat, un gran bloc poètic

2010-06-20T05:40:00.000-07:00

Els PBC (Premis Blocs Catalunya) tenen una novetat aquest any: hi ha un bloc d’El Demà, versos.cat , un bloc ple de poesia, entrevistes, articles i petits plaers.

Ja el podeu votar des de:
http://www.premisblocs.cat/bloc/23

Hi ha moltes raons per votar www.versos.cat :
1. Per la poesia.
2. Per la llengua catalana.
3. Pel Demà.
4. Perquè conté entevistes interessants.
5. Perquè conté petits plaers de la vida i altres seccions.
6. Perquè hi és l’Eva Alloza.
7. Perquè és col·lectiu, plural, dinàmic, modern i bonic.
8. Perquè hi ha poemes de 20 joves poetes catalans.
9. Perquè hi ha articles de Manel Ballester, Alessandro di Prima, Lluís Calvo, Anna Fenoy, Ricard Ripoll, David Madueño, Eva Alloza, Daniel Ruiz-Trillo…
10. Perquè és l’únic lloc on pots trobar més de 7 pàgines plenes de poemes de Pau Vadell, Quim Ponsa, Àlvar Escudero, Daniel Ferrer Esteban, Carolina Ibac, David Caño, Francesc Arnau, Carles Renau, Sandra Domínguez…

Entrevista a Marc Ingla

2010-05-26T08:12:00.000-07:00

Aquí hi ha el video de l'entrevista que vam fer a Marc Ingla, candidat a la presidència del Barça.

Entrevista a Josep Maria Bartomeu

2010-05-26T08:07:00.000-07:00

Aquí hi ha el video de l'entrevista que vam fer a Josep Maria Bartomeu, membre de la candidatura de Sandro Rosell.

Què fer a l'Alt Empordà?

2010-04-18T04:31:00.000-07:00

Petita gran Mariona

2010-02-27T08:57:00.000-08:00

Aquest és el poema (després, musicat) que vaig escriure per a la meva neboda Mariona, ja fa uns quants anys:

Petita gran Mariona

A fins de juliol va néixer,
filla i fruit de dos grans sers, l'Iñaki i la Mariajo,
la maquíssima Mariona, que és tan preciosa
com més de dues mil paraules.
Arreu se sent alegria, una estrella nit i dia,
amb cabells de xocolata, els ulls com ametlles
i el nas com aspirina, petit i rodonet,
porta arracades daurades,
Mariona, preciosa, Mariona, bonica,
t'estimo, t'estimo de veres.

I és tan bonica com una nina,
fràgil i tan tendra com pluja sota l'aurora,
i és bufona com una joguina
i té tanta sal com una pipa amb gust de menta, llaminadura.

Petita gran Mariona, la meva neboda Mariona,
ella és tan com ones dins del mar,
serà feliç i pura la petita gran Mariona, transparent,
la cosa més dolça, transparent,
la cosa més tendra, ona i mar,
la meva neboda Mariona.

La SGAE i les perruqueries

2010-02-23T05:59:00.000-08:00

Nit de la Memòria

2010-02-01T03:32:00.000-08:00

Divendres vaig anar a la Nit de la Memòria.

Felicito els premiats i els organitzadors.

La Porta dels Somnis

2010-02-01T02:49:00.000-08:00

Vaig entrevistar La Porta dels Somnis fa un parell de setmanes, juntament amb una amiga.

És un gran grup, que us recomano.

I són unes grans persones.

Va ser un dia rodó.

Lluís Recoder

2010-02-01T02:32:00.000-08:00

L'alcalde de Sant Cugat.

Planes de nou

2010-01-26T02:26:00.000-08:00

De nou Jordi Planes, una altra foto seva amb les entrevistadores.

Jordi Planes

2010-01-26T02:21:00.000-08:00

Aquest és l'actor Jordi Planes, de la nova sèrie de TV3.

Grans esportistes

2010-01-20T09:52:00.000-08:00

Unes grans esportistes.

Xerrades molt interessants

2010-01-20T09:42:00.000-08:00

En pocs dies, he escoltat xerrades de l'Orhan Pamuk, l'Arcadi Oliveras i molts més.

Que interessant. Un dia que tingui més temps, us en faré un resum.

Pot ser nadal

2009-12-24T06:05:00.000-08:00

Bon nadal a tothom.

Camins

2009-09-08T13:23:00.000-07:00

Si cliqueu a la imatge, veureu un video espectacular que us dedico, especialment als meus amics caminaires Josep, Ivan i Clàudia:

Camins, que ara s'esvaeixen
Camins que hem de fer sols
Camins vora les estrelles
Camins que ara no hi són
Van deixar-ho tot el cor encès pel món
Per les parets de la mort sobre la pell
Érem 2 ocells de foc sembrant tempestes
Ara som 2 fills del Sol en aquest desert
Mai no és massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor
Camins, somnis i promeses
Camins que ja són nous
No és senzill saber cap on has de marxar,
pren la direcció del teu cor
Mai no és massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor
Camins que ara s'esvaeixen
Camins que has de fer sol
Camins vora les estrelles
Camins que ja són nous.

17 abril, tots pel català

2009-04-01T03:20:00.000-07:00

El divendres 17 d'abril, hi haurà un acte públic pel català, amb la participació de la FOLC, la CAL, la Plataforma per la Llengua... Es farà al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, davant Plaça Universitat), a les 19h. Ho organitza el setmanari digital eldema.cat i hi intervindran:

CAL: Jordi Ametller (President)
Espai País Valencià: Anna Moya Godoy (vocal)
Plataforma per la Llengua: Martí Gasull (coordinador)
FOLC: Elisenda Romeu (Presidenta)
Associació Matarranya: Natxo Sorolla (Junta Directiva)

També hi haurà la presència d'un cantautor.

Salut i esport

2009-03-18T12:01:00.000-07:00

Imatges de l'acte d'ahir dia 17 de març a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, sota el lema "Per què hem de fer exercici físic?".

El rècord de Lluís Colet

2009-03-18T11:56:00.000-07:00

Aquesta és una foto del rècord del perpinyanès Lluís Colet,

que va parlar durant una setmana seguida.

Memòries d'una treballadora social hospitalària

2009-03-18T11:46:00.000-07:00

Aquesta va ser la presentació del llibre "Memòries d'una treballadora social hospitalària", on vaig llegir fragments del llibre, que va ser presentat per Sebastià Serrano.

Per què hem de fer exercici físic?

2009-03-16T03:37:00.000-07:00

Demà dimarts 17 de març, eldema.cat organitza una conferència sota el títol "Per què hem de fer exercici físic?", a les 7 del vespre a la Biblioteca de la Plaça Lesseps de Barcelona, que anirà...

a càrrec de
Dr Ricard Serra Grima
Metge cardiòleg del Servei de Cardiologia i Cirugia cardíaca de l’Hospital de Sant Pau
Metge cardiòleg del FC Barcelona

Teresa Torrades Solé
Fisioterapeuta del Servei de Cardiologia de l’Hospital de Sant Pau

Presenta:
Daniel Ruiz-Trillo
Director eldema.cat
17 de març 2009
19h
Biblioteca Jaume Fuster. Espai 1
Pl/ Lesseps, 20-22 Barcelona
Organitza: Associació Cultural El Demà

2009-02-15T08:02:00.000-08:00

Aquesta setmana, en portada a:
http://eldema.cat/

Juguem amb foc

Bàrbara Martín

Castelló, Palma i Berga es van unir dissabte per defensar el foc. Una manifestació va recórrer els carrers de la capital de la Plana per rebutjar la normativa europea que entrarà en vigor en 2010 i segons la qual els xiquets no podran llançar coets i el públic haurà de ser a més de quinze metres de distància dels correfocs, posant en perill les cordades o les despertades. La normativa afecta prop de 200 municipis valencians. S'ha previst fer reivindicacions d'aquest tipus a València i a Elx. Per la seva banda, la Federació de Dimonis, Diables i Bèsties de Foc de les Illes Balears va convocar la concentració del migdia de Palma, que va tenir el suport de Joan Lladó, Biel Barceló i de l'OCB. Al vespre, més de 400 entitats d'arreu dels Països Catalans van omplir de foc Berga contra una normativa que podria fer perillar la Cultura Popular i Tradicional del Foc, des de correfocs, cercaviles i actuacions de Dimonis, Diables i Bestiari, fins a la mateixa essència de festes tradicionals.

Homenatge a Sau a eldema.cat

2009-02-15T07:58:00.000-08:00

L'enquesta del cap de setmana a:
http://eldema.cat/
és: Quina és la teva cançó preferida de Sau? L'enquesta de la setmana serà: Quin és el millor disc de Sau. A més a més, El Demà ha estat present a la presentació del disc d'homenatge, als premis Enderrock i a l'homenatge de Llançà. Podeu veure videos de Miquel Abras, Bikimel i Espart vesionant cançons de Sau en directe a:
http://eldema.cat/tv
On també, a la secció "Videoclips", podreu veure 10 videoclips de 10 cançons de Sau.
No us perdeu l'article "Me'n torno a Sau":
http://eldema.cat/musica.php

Salut i esport

2009-02-05T04:40:00.000-08:00

El dia 17 de març a les 19 hores, el setmanari eldema.cat organitza una xerrada al voltant de la Salut i l'esport. Es farà a la Biblioteca Jaume Fuster Lesseps de Barcelona. A la plaça Lesseps.

La serralada de Santa Marta, a "Excursionisme"

2009-02-05T04:36:00.000-08:00

M'han publicat un reportatge de viatge a la revista "Excursionisme". L'article es titula "La serralada de Santa Marta. Des del llac de Catemaco fins a la cascada" i surt al número de gener-febrer, o sigui al 348, de la citada revista.

Les fotos també són meves.

"Mulatupu, l'illa de la pau" a la revista Ciutat Nova

2009-02-05T04:31:00.000-08:00

A la revista "Ciutat Nova" em van publicar un article sobre el Panamà indígena, és a dir, sobre els Kuna Yala i la seva illa Mulatupu. El podreu trobar al número 120 (desembre 08/gener 09) de Ciutat Nova. Les fotos també són meves.
Aquí podeu llegir el meu article:

Presentació de "Memòries d'una treballadora social hospitalària"

2009-02-05T04:21:00.000-08:00

El dia 24 de febrer es presentarà a Barcelona el llibre "Memòries d'una treballadora social hospitalària", de Maria Teresa Torm. Serà presentat per Sebastià Serrano, l'autora del llibre i jo mateix, que en faré una lectura narrativa. L'acte tindrà lloc a les 18.30 hores al Col·legi de Diplomats en Treball Social de Catalunya (Portaferrissa, 18 de Barcelona).

"Memòries d'una treballadora social hospitalària" inclou 19 anècdotes de la vida laboral d'una amiga meva, la Teresa, psicòloga, treballadora social i infermera durant molts anys de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. Va ser un honor col·laborar-hi, ajudar a la seva redacció i fer-ne la correcció lingüística i d'estil. Alguns dels títols dels seus capitolets són: "En Tomy: l'adolescent que robava", "L'actor de moda: el duix més desitjat", "La Mara: pobe noia rica", "En Pedro: una prova d'amor" o "Donar la mà: un petit gest que pot fer grans coses".

Acollim en català

2009-02-05T04:12:00.000-08:00

Acollim en català, no discriminem. Facilitem que es puguin adaptar i que aprenguin la nostra llengua.
Cursets a:

Xerrem
Tallers per la Llengua
Voluntariat per la Llengua

Un altre video de Reus

2008-10-13T04:01:00.000-07:00

Aquí en teniu un altre.

Jocs de paraules a Reus

2008-10-13T03:54:00.000-07:00

Aquí teniu un video de la meva xerrada sobre jocs de paraules feta a Reus el dia 4 d'octubre, organitzat per Òmnium Cultural.

Jocs de paraules a Reus

2008-10-06T02:21:00.000-07:00

El dissabte 4 d'octubre, vaig fer una xerrada sobre jocs de paraules a Reus. Clicant a la foto, podeu veure les fotos de la xerrada. Clicant al títol, podreu veure la crònica feta pels organitzadors.

Som una nació

2008-09-08T08:54:00.000-07:00

Aquest Onze de Setembre serà mogut. La manifestació convocada per la Plataforma pel Dret a Decidir i Sobirania i Progrés, que tindrà lloc a les 17 hores a la plaça Urquinaona de Barcelona, ha rebut centenars d'adhesions d'entitas, col·lectius i sindicats. CDC, Unió, ERC, CUP, ICV i EUiA han donat suport al manifest "Tu formes part de la nació catalana. Que no decideixin per tu". Maulets, Endavant i les CUP també han fet una crida a la participació i a la mobilització per la llibertat, l'autodeterminació i el finançament, i prop de 70 ajuntaments penjaran l'estelada.

Festa per la Llibertat

2008-09-08T08:51:00.000-07:00

Òmium Cultural ha organitzat, un any més, aquesta festa:
A les 10 h, Viu l’11 en família.

A les 14 h, Dinar popular amb l'actuació de Jaume Arnella.

A partir de les 19.30 h, CONCERT amb:

- Cesk Freixas

- La Troba Kung-Fú

- Elèctrica Dharma

(Presentat per Albert Om).

Mostra d'entitats dels Països Catalans

2008-09-08T08:49:00.000-07:00

Per setè any consecutiu, Gent de la Terra promou l'organització de la mostra d'entitats que es celebra l'11 de setembre, Diada Nacional. Durant tot el dia, a l'Arc de Triomf de Barcelona (Metro, Arc de Triom, L1).

Un reportatge meu a Canal 5

2008-09-01T08:32:00.000-07:00

Aquest és el video d'un dels dos reportatges que vaig escriure per a FETV Canal 5 durant les meves pràctiques en aquest canal panameny, que van tenir lloc al juliol. Només heu de clicar al damunt de la imatge.

El canal de Panamà

2008-08-12T02:46:00.000-07:00

Això és una de les comportes obrint-se perquè el vaixell pugui entrar a les encluses de Miraflores de la ciutat de Panamà. Una de les meravelles del món actual i de l'enginyeria del segle XX.

La destrucció de Catalunya Ràdio

2008-08-12T02:13:00.001-07:00

Un altre article de Víctor Alexandre:

La setmana passada, en un article anterior sobre la desaparició del programa de TV3 'La nit al dia' i la neteja ideològica que el Partit Socialista està portant a terme a Catalunya Ràdio, esmentava els noms d'alguns dels professionals que han estat foragitats o marginats d'aquesta emissora i citava Jordi Basté, Toni Clapés, Toni Arbonès, Josep Maria Solé i Sabaté i Rita Marzoa. Doncs bé, fa pocs dies vaig coincidir amb un d'ells, un dels noms masculins, i em va transmetre les inquietants informacions que li arriben dels seus excompanys, unes informacions que parlen del règim de terror que regna en aquests moments a Catalunya Ràdio entre els treballadors desafectes al partit de José Montilla i Rodríguez Zapatero. "La por a ser 'descoberts' i posats en una llista negra fa que aquests treballadors només gosin fer comentaris amb algun company d'absoluta confiança, però sempre en veu baixa per si de cas". Sembla que estiguem parlant de l'època franquista, oi? Doncs no, estem parlant del 2008 i de la situació que es viu al número 614 de l'avinguda Diagonal de Barcelona, seu de la ràdio nacional de Catalunya. Miquel Calçada, en un article al diari AVUI, s'hi referia recentment dient que Catalunya Ràdio "va cap a l'abisme" i denunciava que hi ha "una voluntat explícita de destruir".Aquesta és la intenció: destruir. Destruir la fidelitat de la seva audiència, destruir el vincle entre el país i l'emissora, destruir tot allò que obstaculitza el projecte socialista de la definitiva espanyolització de Catalunya. L'espanyolització que Franco no va aconseguir vol fer-la realitat el PSC. I és que amb l'increment de l'independentisme, aquest partit necessita com l'aire que respira que els seus altaveus mediàtics neutralitzin la creixent consciència nacional catalana. D'aquí que concentri tota la seva energia en l'assoliment d'aquest objectiu. El més escandalós de tot, però, és que el projecte compta amb el vist-i-plau d'Esquerra Republicana. De fet, ERC s'ha convertit en l'aval d'aquesta política a través d'Albert Sáez, president del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que el passat 11 de juliol, en una compareixença al Parlament, va justificar la substitució d'Antoni Bassas afirmant que respon a la voluntat de "mantenir el lideratge". I, ves per on, per aconseguir-ho, fa fora la persona que liderava el lideratge. Sembla clar que no és només Catalunya Ràdio qui va cap a l'abisme, també hi va Esquerra Republicana.
Víctor Alexandre

L'afer Antoni Bassas

2008-08-12T02:06:00.000-07:00

No us perdeu aquest article de Vicent Partal:

El 10 de juliol de 1992 Jordi Vendrell feia seure a taula, a Catalunya Ràdio, Josep M. Terricabras, Modest Prats i Josep Murgades. Era el penúltim programa de L'Orquestra de la temporada i seria el darrer de la història. La direcció de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió va decidir de tancar-lo d'una manera fulminant a instàncies d'un membre del consell d'administració proposat pel PSC i amb el vist-i-plau, que mai no he entès, del govern de CiU. Vendrell va desaparèixer de la ràdio perquè s'hi parlava de les tortures i detencions arbitràries de la Barcelona olímpica que la resta dels mitjans silenciaven. I també per haver usat l'expressió 'sociata'. No us enganyeu: la depuració no ve d'ahir. És un treball lent i persistent. Aquells van ser uns dies molt durs. S'hi va detenir i torturar molta gent -tortures que avui no discuteix ningú i per les quals els tribunals europeus van condemnar el govern espanyol. Els mitjans, amb l'excepció d'El Punt, El Temps i algú més, van silenciar-ho tot, qualsevol acte o forma de protesta, fins i tot quan eren concerts multitudinaris. I a la porta de Catalunya Ràdio hi va haver gent manifestant-se, com ha passat ara amb el Bassas. Jordi no va voler fer del seu cas una bandera personal i ens va tocar als contertulians habituals, entre els quals jo tenia la gran sort de ser-hi, de recórrer el país canalitzant la indignació de bona part dels oients. Vendrell s'hauria de refugiar a L'Internauta, on el va trobar la mort i l'adéu al que havia estat la seua vida. Parle de fa setze anys i els 'sociates' mai no han demanat perdó, malgrat la condemna dels tribunals europeus, ni han intentat reconèixer mai que van perseguir de manera injusta un gran professional. En una llibreta xicoteta que tinc a casa vaig deixar escrit un dia que tornava d'un d'aquells actes, fet a Girona: 'els socialistes no pararan fins a exterminar qualsevol rastre de crítica cap a ells, i no els importen gens els mètodes...'. Setze anys després encara continuen amb la feina. S'ha demostrat que eren Jordi Vendrell i Modest Prats i Pep Murgades i el Terricabras els qui tenien raó denunciant unes tortures intolerables. Però a qui li importa això? En canvi, l'espectacle olímpic, que va funcionar entre altres coses gràcies a la censura, els va colgar, i d'allà va néixer la llegenda d'un Pasqual Maragall que acabaria arribant a la Generalitat. El qui va organitzar el sarau, per cert, viu molt bé, orgullós supose del domini 'sociata' sobre els mitjans de comunicació d'aquest país. Setze anys després de l'afer Vendrell, el PSC ha organitzat una xarxa tan espessa d'interessos mediàtics al seu voltant que respirar amb criteri propi comença a ser complicat. Contra en Bassas, tots ho sabem, hi havia una obsessió declarada, i és molt difícil discutir que la seua eixida no és normal. Ni que siga perquè fer fora una persona que dirigeix un programa que és líder d'audiència no és normal enlloc del món, encara que en aquest curiós país semble que siga ara ja una pràctica habitual. Amb la marxa forçada de l'Antoni Bassas, Catalunya Ràdio, la maten una mica més, atiant el foc lent que fan cremar des de fa setze anys. Perquè li maten una miqueta més aquella essència que permetia a Vendrell i a Bassas, tan diferents l'un de l'altre, compartir micro, sintonia i oients. Se'n deia, se'n diu, pluralitat.

Vicent Partal http://ca.mc335.mail.yahoo.com/mc/compose?to=director@vilaweb.cat

Millor en espanyol?

2008-08-12T02:00:00.000-07:00

No us pedeu aquest editorial d'e-notícies al voltant de l'afer de Nadal a la roda de premsa:

El tennista Rafael Nadal ha trigat molt poc a demostrar el seu activisme a favor del nacionalisme espanyol als JJOO de Pequín. És molt lliure de considerar que la seva nació és Espanya, però aquest fet no l'autoritza a deixar en mal lloc la llengua catalana, sobretot, si es té en compte que ell és catalanoparlant.Perquè l'incident protagonitzat per Nadal en una roda de premsa de l'equip espanyol de tennis, quan es va fer -un altre tennista- una pregunta en català, i ell va intervenir amb un "millor en espanyol", era perfectament evitable.D'entrada, el manacorí hauria d'haver guardat silenci, perquè la pregunta que es va fer en català no anava dirigida cap a ell, sinó a Tommy Robredo. Era aquest, Robredo, qui havia de prendre la decisió que li semblés convenient, no Nadal, qui va perdre una excel·lent oportunitat de callar-se.Per tant, la seva intervenció va ser, com a mínim, una certa impertinència, imposant el seu activisme lingüístic espanyolista a la resta d'esportistes que es trobaven a la mateixa taula per a atendre als periodistes en la roda de premsa.Si a Pequín, Rafael Nadal s'avergonyeix d'utilitzar la llengua catalana, és molt lliure de fer-ho, però no hauria d'imposar el seu criteri -a més, molt discutible- a altres companys. El que va fer va ser un acte de prepotència.Cal analitzar un altre aspecte. Si algú considera que, si contesta en català, pot crear dificultats als traductors, té l'alternativa de contestar en català i després traduir la seva contestació al castellà o l'anglès. És a dir, que no era estrictament necessari negar-se frontalment a la utilització del català.I si Robredo no volia que li preguntessin en català i tampoc volia contestar en català, tenia perfecte dret a dir-ho per si mateix, sense que la intervenció de Rafael Nadal fora necessària. O és que Nadal considera Robredo incapaç de pensar per si mateix?Nadal és una figura mundial de l'esport, i no perd cap oportunitat per a utilitzar en benefici del nacionalisme espanyol la ressonància que li atorga la seva condició de tennista de primer nivell. Està en el seu dret, i no hi ha res a dir sobre aquest assumpte.Tanmateix, hauria de tenir més cura a l'hora d'exhibir el seu nacionalisme espanyol, per a no agredir sensibilitats nacionalistes i lingüístiques d'altre signe. Nadal hauria de saber que a l'Estat espanyol no tots són, com ell, nacionalistes espanyols.De fet, l'actitud de Nadal ja no sorprèn. Però l'expressió "millor en espanyol" hauria d'aplicar-se-la exclusivament a si mateix. Per a molts, no és "millor en espanyol", i ell oblida aquest fet amb massa freqüència.

Totalitarisme anticatalanista xinès

2008-08-12T01:44:00.000-07:00

Un altre article de V. Alexandre:

El passat 27 de juliol, al parc Di Tan (Temple de la Terra) de Pequín, dintre dels actes previs als Jocs Olímpics que se celebraran en aquella capital a partir del 8 d'agost, va tenir lloc una exhibició de sardanes a càrrec d'una representació nacional catalana formada per dotze dansaires i onze músics de diferents cobles. Aquest acte, organitzat per la Fundació Universal de la Sardana (FUS), una entitat que abans de partir cap a la Xina va ser acomiadada pel president del Parlament, Ernest Benach, no va poder exhibir la bandera de Catalunya ni cap altre símbol nacional per prohibició expressa de les autoritats xineses. De fet, no sols es va prohibir la projecció simbòlica de Catalunya sinó que la sardana va ser presentada com una dansa "espanyola". No havia passat mai, això. La Fundació Universal de la Sardana, a banda d'organitzar la ballada de sardanes més multitudinària de la història el 1992, amb motiu dels Jocs de Barcelona, havia actuat en els actes previs als Jocs d'Atlanta, el 1996, als de Sydney, el 2000, i als d'Atenes, el 2004, sense que la presència de la bandera i altres símbols catalans suposessin cap problema. Aquesta vegada, però, no ha estat així perquè hi ha hagut una coincidència d'interessos hispanoxinesos. S'han trobat dos nacionalismes que tenen la mà trencada en qualitat d'escanyapobles. La clàssica cerrazón espanyola casa molt bé amb l'encegament xinès. Amb tot, n'hi hauria hagut prou amb una recomanació de les autoritats espanyoles perquè les xineses haguessin donat via lliure a la FUS. Però, és clar, si en lloc d'això els dius a porta tancada que "aquests catalans volen el mateix que el Tibet" ja has aconseguit el que volies. Al capdavall, la unitat de destí de la Xina, com l'espanyola, és d'arrel divina i necessita mostrar-se solidària amb la tirania. Altrament, no es reconeixeria en mirar-se al mirall.
Tanmateix, una cosa és el comportament de les autoritats xineses, en connivència amb les espanyoles -"Si guanya Zapatero, guanya Catalunya"-, i una altra el de la FUS. Si als primers els ha faltat cultura democràtica, els segons han demostrat molt poca dignitat. És molt lloable l'objectiu de la FUS de difondre la sardana arreu del món, però d'un patetisme esborronador amagar-ne la identitat. Hom els diu "us escoltarem sempre que renuncieu a ser qui sou" i ells s'hi avenen amb la submissió pròpia d'un esclau. Magnífic. Tot un exemple a seguir. Si, a més, els haguessin demanat que ballessin a la gatzoneta també ho haurien acceptat. "Ja que som a la Xina...", oi?
Hi ha comportaments que fan sentir vergonya aliena, francament, i la incapacitat de la FUS per posar en evidència el totalitarisme xinès i fer-se respectar tot dient "actuarem com a catalans o no actuarem" està en la mateixa línia. Com pot reivindicar-se algú que no creu en ell mateix? El submís, per més raó que tingui, sempre defuig el conflicte. Per això els membres de la FUS van ser incapaços de crear un conflicte diplomàtic en veure's menyspreats com a catalans. Quin horror portar la contrària a les autoritats xineses, quina vergonya aparèixer en els telenotícies defensant Catalunya, oi que sí? És molt millor ser notícia per fer justament el contrari. És una manera com una altra de cobrir-se de glòria. A tocs de tenora.
http://www.victoralexandre.cat/

El català, llengua política?

2008-08-12T01:38:00.000-07:00

Un altre article interessant de Víctor Alexandre:

Segons un estudi realitzat pel Baròmetre de la Comunicació i la Cultura publicat pel Grup Enderrock i l'Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya, només un 7,8% de la població del Principat escolta habitualment música en català. I si mesurem el conjunt dels Països Catalans, el percentatge baixa al 4,8%. Són xifres alarmants, certament, però del tot comprensibles, atesa la letargia que caracteritza els nostres governants en tot allò relacionat amb la llengua catalana. De fet, l'estat de prostració nacional en què ens trobem és tan dramàtic que gairebé sembla un miracle que encara quedin consumidors mínimament catalanocèntrics. Com hi pot haver demanda d'allò que es desconeix? En quantes emissores de ràdio, bars, discoteques o espais oberts del nostre país es pot escoltar música en català? És un peix que es mossega la cua, perquè les novetats musicals no disposen d'altaveus que les difonguin i sense altaveus ningú no s'assabenta de la seva existència. Això, és clar, perjudica els músics en particular i la cultura catalana en general i ens converteix en un mercat colonitzat. Som com els infants. Els infants també constitueixen un mercat, però són els adults els qui controlen ideològicament el seu consum.
No fa gaire, a través del diari El Punt, dues persones denunciaven l'absència absoluta de música en català en els diferents espais de les veles d'estiu del parc de la Devesa de Girona. Demanar-la, per tant, esdevenia, a més d'una raresa, un posicionament polític en el sentit que només un catalanista demanaria música en català. Per això, amb tota la raó i tota la impotència del món, els signants de la carta llançaven aquesta reflexió: "Per què posar música en català és una opció política i posar-la en espanyol és cosmopolitisme?". És una bona pregunta. Doncs aquest és l'atzucac en què ens trobem, el de la subversió de la normalitat. És a dir, que allò que jutgem com a normal quan anem a França o a Israel, posem per cas -que hi predomini la música en la llengua del país-, ens sembla carrincló o extremista quan es tracta dels Països Catalans. Ens sentim universals escoltant música francesa quan som a París, però ens sentim provincians escoltant-la en català quan som a Barcelona. D'això se'n diu acomplexament induït. Ens han fet creure que la catalanitat és política i que l'espanyolitat és neutralitat. Aquest pensament té la mateixa arrel que aquell que converteix en nacionalistes les persones catalanocèntriques i en normals les hispanocèntriques. Per això trobem natural que la població dels Països Catalans que escolta música en català no arribi al 5% o que l'oferta de pel·lícules doblades al català o la de publicacions de quiosc en la nostra llengua no arribi al 10%. Aviat també trobarem natural que aquestes xifres es redueixin a la meitat i després a la meitat de la meitat. I és una llàstima, perquè el nostre problema no és pas de feblesa sinó d'incertesa. Podríem ser immensament forts si volguéssim, però quan algú ha perdut la confiança en ell mateix no hi ha res que el mortifiqui més que la consciència de la seva pròpia fortalesa.
http://www.victoralexandre.cat/

On és Perpinyà ?

2008-08-12T01:31:00.000-07:00

De res seveix l'existència de clubs de rugbi com la USAP de Perpinyà (a la foto) i els Catalans Dragons, o de productes com la cervesa Cap d'Ona, amb les quatre barres a l'ampolla. Perpinyà no interessa a TV3. Llegiu-ho en aquest article de Víctor Alexandre:

On és la Catalunya del Nord a TV3?
El passat 20 de juny, convidat pel Centre Cultural Català - Casal Jaume I, vaig ser a Perpinyà en companyia de l'antropòloga noruega Cillie Motzfeldt per participar en un acte sobre els valors de la immigració; uns valors que també inclouen el factor gastronòmic, com es va fer palès en una mostra posterior titulada Cuines del Món amb plats de França, de Portugal, d'Hongria, de Noruega, de Bolívia, del Marroc, de la Xina i, naturalment, dels Països Catalans. Va ser, en definitiva, una trobada molt emotiva al costat de gent de diverses procedències feliçment integrada en la societat nord-catalana. Aquest era el cas, per exemple, de dues asturianes amb unes idees sobre els drets nacionals de Catalunya força més clares que les de molts catalans de soca-rel. El tema central de l'acte, com és lògic, va girar entorn de la situació de la llengua a la Catalunya del Nord, una situació, per cert, que ha millorat força aquests darrers temps, com ho demostra el fet que la demanda supera àmpliament l'oferta per poder escolaritzar els infants en català. Cosa que és fruit de la tasca formidable que porten a terme les entitats Bressola i Arrels i que fa que cada cop siguin més els pares que volen per als seus fills un ensenyament en la nostra llengua. Una llengua, segons Cillie Motzfeldt, que temps enrere "va marxar de casa i que avui hem d'esperar que hi torni". Altrament, sense l'ús diari, "es transformarà en un idioma estranger, no servirà de teixit identitari i deixarà de tenir futur".
Amb tot, una de les qüestions més comentades en el decurs de l'acte va ser el menyspreu que TV3 manifesta pels catalans del nord. Les queixes per la invisibilitat de Perpinyà en els informatius de la televisió nacional de Catalunya i la presència constant de la llengua espanyola sense subtítols en tota la programació -els nord-catalans no saben espanyol- van ser unànimes. Tothom, allà, és conscient que aquesta invisibilitat i la negativa a subtitular responen a un projecte espanyolitzador dins del qual la població nord-catalana és percebuda com una nosa. Això explica que TV3 es faci ressò de la mort d'una dona per violència de gènere a Burgos i que silenciï la mort d'una altra, per les mateixes raons, al poble rossellonès del Soler o que ens informi de la descoberta d'uns cranis humans a Saragossa i que no digui res de la descoberta d'un crani d'una noia de setze anys al municipi del Voló, també al Rosselló. A la direcció de TV3 no li interessa normalitzar la presència de la Catalunya del Nord en els telenotícies, perquè això l'obligaria a retransmetre els partits internacionals de la USAP i dels Dragons Catalans i a subtitular la presència constant de la llengua espanyola tot reconeixent que un sector de la seva audiència, la nord-catalana, no sap espanyol.Un suggeriment: per què els periodistes no pregunten a les senyores Rosa Cullell i Mònica Terribas, directora general de la CCMA i directora de TV3, respectivament, sobre aquesta qüestió? Amb la resposta que n'obtindran podrem concloure que TV3 no està al servei de la normalització de la llengua catalana ni explica l'actualitat des d'una òptica catalanocèntrica. TV3, com el seu nom indica, és el tercer canal de Televisió Espanyola, té un prisma hispanocèntric i la seva programació s'ha convertit en un instrument al servei dels interessos ideològics del Partit Socialista. És a ells a qui serveix -gràcies a la generositat d'ERC- i és d'acord amb ells que ens fa cada dia més hispanodependents.
www.victoralexandre.cat

El gol del Barça a Air Berlín

2008-08-12T01:27:00.000-07:00

Que bo aquest article de Víctor Alexandre:

Esplèndida la decisió del F.C. Barcelona de rebutjar la companyia Air Berlin per viatjar als Estats Units. Air Berlin és una empresa que no sols menysprea la llengua pròpia dels Països Catalans, sinó que, a través del seu director general, Joachim Hunold, s'ha permès menysprear Catalunya i les Illes, fer-ne befa dels seus drets nacionals i mentir descaradament presentant l'espanyol com a llengua perseguida i a prop de la desaparició. Tot això, a més, amb el silenci còmplice dels governs català i balear, que, en lloc de prendre mesures institucionals contra la companyia, han fet el que s'espera sempre que faci un català quan ataquen el seu país: res de res. Per això el gest nacionalment desacomplexat de Joan Laporta, com a president del F.C. Barcelona, ha cridat tant l'atenció, perquè en un país governat per la covardia l'anomalia és la dignitat.
El problema és no adonar-nos que quan la dignitat s'ajunta amb la fermesa la victòria és gairebé segura, i aquests són uns valors que en el cas d'Air Berlin s'haurien de traduir en un rebuig frontal a la companyia mentre no transmuti el seu menyspreu en respecte. És el que farien Suècia, Dinamarca o Holanda, per exemple, amb una companyia que menyspreés el seu país i la seva llengua. I és això, ni més ni menys, el que ha fet el F.C. Barcelona quan s'ha insultat Catalunya. Com és lògic, el nacionalisme espanyol i l'autoodi català s'han enfurismat força, amb aquesta mesura, però no cal fer-los cas. El primer està experimentant la revifalla de la mort i el segon ja té prou pena amb la seva patologia. De fet, no hi ha millor indicador dels nostres encerts que les irades reaccions d'aquesta gent. Com més bramen i més intenten desacreditar-nos més es palesa l'eficàcia del nostre antídot.
Frases com ara "Laporta està polititzant el club" o "el que ha de fer el Barça és obtenir bons resultats i deixar-se de política", són la màxima expressió de la impotència intel·lectual. D'entrada, té gràcia que aquells a qui brillen els ulls amb les victòries de la selecció espanyola o de Fernando Alonso pretenguin donar lliçons sobre la separació entre política i esport. Però és que, tanmateix, les seves crítiques a Laporta no poden ser més galdoses, ja que si hi ha una cosa per la qual el Barça és més que un club és justament per la seva dimensió política. Com em deia Txiki Begiristain, "El Barça és una entitat molt lligada a la història de Catalunya i l'objectiu de Laporta és mantenir la imatge del club associada a aquesta història". Sobretot, podríem afegir, mentre els polítics no facin de polítics i esperin que sigui la societat qui els faci la feina.
Finalment, els qui, definint-se com a liberals, defensen la llibertat d'Air Berlin de rebutjar la llengua catalana en virtut de les lleis del mercat, queden atrapats en les seves pròpies paraules, ja que si aquestes lleis són vàlides per a empresaris també ho són per a consumidors. Per tant, si Air Berlin pot rebutjar la llengua catalana, els catalans poden fer el mateix amb Air Berlin. No hi ha català, no hi ha diners. Així de senzill.

http://www.victoralexandre.cat/

El millor record de Mulatupu

2008-07-29T08:38:00.001-07:00

Ni les canoes, ni els cocos, ni les platges, ni el poblat. Ni tan sols les cabanes, o l'aigua, o el sol. El millor record que m'emporto de Mulatupu és el dels infants. Els infants que juguen, salten, somriuen i t'abracen.

Cinquè dia a Kuna Yala

2008-07-29T08:31:00.000-07:00

23 de juliol: hem anat d'excursió per la selva, dins del continent i prop de l'illa. La selva era plena de palmeres, plataners i rius. Hem caminat durant tot el matí i hem compartit una estona molt maca, unes hores abans de tornar cap a la ciutat de Panamà.

A reveure, Mulatupu

2008-07-24T09:53:00.001-07:00

Els nens de l'illa són encantadors, plens d'encís, de joia i de vitalitat. M'hi he enamorat i ja els trobo a faltar. Espero poder-hi tornar tard o d'hora. A reveure, Mulatupu.

Quart dia a Kuna Yala

2008-07-24T09:47:00.000-07:00

Hem fet una excursió riu amunt, amb canoa, fins al cementiri, to remant. Érem Edgardo, Mario, dos nens i jo. Hem vist un cocodril, un martí pescaire i un munt d'ocells, a banda de micos i molts crancs. Un dels nens ha caigut a l'aigua.

Tercer dia a Kuna Yala

2008-07-24T09:42:00.000-07:00

Al matí ben d'hora, hem anat en canoa cap a Turgandú, una illa deshabitada plena de palmeres. Hem anat a la platja i ens hi hem banyat una bona estona. Hem dinat coco, plàtans, canya de sucre, pinya i arròs. Hem descansat sobre la sorra de la platja i hem fet un volt per l'illa. Des de la canoa i amb un fil, Fidelio ha pescat una "sierra", part del nostre sopar.

El poble de Mulatupu

2008-07-24T09:35:00.000-07:00

A Multatupu Sassardí l'esport rei és el voleibol, amb una gran xarxa a la plaça major. Un pont uneix l'illa amb el continent, on hi ha l'escola, l'hospital i els camps de futbol i de bàsquet. Al continent, la gent pot anar a la pltja i passejar pel bosc, un bosc ple de plataners, palmeres i cacau. El cent per cent de la gent parla kuna, la llengua pròpia d'aquests indígenes. Tenen un vestit propi i unes regles pròpies. En tota l'illa no hi ha cap cotxe ni tampoc res innecessari, com ara jocs, ordinadors, mp3, càmeres, mòbils, etc. I són feliços. El seu somriure fereix.

Segon dia a Kuna Yala

2008-07-24T09:29:00.001-07:00

20 de juliol: he jugat amb els nens del poble a bàsquet, a futbol, al mocador i a pica-paret. Després de dinar, han arribat els nostres amics Edgardo i Mario, claretians d'Hondures i Guatemala, joves i moltes bones persones. A la tarda, hem celebrat una missa en kuna, acompanyats de la guitarra de l'Edgardo i el cant dels infants. Era una missa plena de cançons i de fe.

La gent em demana que els faci fotos: els fa molta gràcia i molta il·lusió. Aquí hi ha moltes varietats de plàtans. N'hi ha de grocs, de blancs, de verds, de petits, de grossos... tenen moltes formes, gustos i noms diferents.

Primer dia a Kuna Yala

2008-07-24T09:23:00.000-07:00

19 de juliol: recorro els carrers de l'illa, faig fotos a unes quantes famílies i a molts infants. També al paisatge. L'illa fa 0,8 km quadrats i té 2000 habitants, que viuen en 200 cabanes, dormen en hamaques i es mouen amb canoes. En total, Kuna Yala té 30000 habitants i en total hi ha 50000 kunes a tot el món.
La mainada del poblat no et deixa mai, se t'enganxen, se t'arrapen, sempre amb un somriure a la cara. Sempre plens de vida, d'amor i de joia.

Arribada a Kuna Yala

2008-07-24T09:18:00.000-07:00

Dia 19 de juliol, arribo en avioneta a una illa de Kuna Yala, anomenada Mulatupu, una de les 365 illes d'aquesta nació índia. Hi visc a la Missió dels Claretians. Ells fan una feina molt bonica i són una gent molt maca. Faig les primeres fotos, visito els caps de l'illa i conec el Congrés, que és una caban gran on es reuneix el poble en assemblea per decidir allò que cal decidir.

Tornem a casa amb carn de cérvol.

El millor bàsquet del món

2008-06-12T11:37:00.000-07:00

Aquests dies, s'està jugant la final de l'NBA. Els Lakers (amb Pau Gasol, un dels millors esportistes catalans) juguen contra els Boston Celtic. És, doncs, una final que recorda les típiques finals dels anys vuitanta, aquelles mítiques i fantàstiques finals de Bird vs. Johnson.

Si cliqueu a la foto, podreu veure un video.

Fira Màgica al Maresme

2008-06-12T11:30:00.000-07:00

Llegeixo a El Demà:

La vila de Santa Susanna, al Maresme, serà l'escenari de la Fira Màgica que es farà del 21 al 24 de juny. Aquesta fira ens durà un pic més una mescla de les arts escèniques, el circ i el teatre, i tendrà com a lligam comú la màgia. Serà un bon auguri de cara al solstici d'estiu. Les propostes més atractives de la Fira seran el teatre còmic Pepe Viyuela, la "Dansa Celestial" de Siri Sat Kaur Kundalini Yoga, el Mag Migue, els Telescopis, la Cerimònia màgica que dirigirà Karina Malpica i les titelles. La Fira comptarà també amb la presència d'Arcadi Oliveres i Andrés Castro, que faran xerrades devers el menjar i els recursos naturals.

Un poema meu a lamuga.com

2008-06-12T11:24:00.000-07:00

A lamuga.com, portal de notícies i cultura de l'Empordà, han publicat un poema meu de fa 7 anys, titulat "Anit ram", un anagrama de Martina, noia (poetessa) a qui anava adreçat i dedicat. El podeu llegir a:

http://www.lamuga.com/

i clicar a "desvaris tramuntanals".

Air Berlin, contra el català

2008-06-12T10:49:00.000-07:00

AirBerlin ha rebutjat el català, l'ha menyspreat i l'ha ultratjat. A part del web de la Plataforma per la Llengua, també us podeu queixar a través de:

http://www.e-criteri.cat/

http://catberlin.bloc.cat/

S'hi han queixat prop de deu mil persones en un parell de dies. També hi han escrit des de l'OCB fins als governs català i balear, passant per l'IEC o universitaris alemanys.

La carta d'e-criteri és:

Benvolguda Sra. Baschwitz:

Us escric en la vostra qualitat de responsable de relacions públiques d'Air Berlin. Aquesta empresa d'aviació comercial opera intensivament en el territori on la llengua catalana (la meva llengua) és la llengua pròpia i oficial: Illes Balears, Catalunya i el País Valencià (hi teniu destinacions a Maó, Barcelona, Alacant, València, Eivissa, Palma).

El conseller delegat d'Air Berlin, el Sr. Joachim Hunold s'ha expressat recentment, en l'editorial d'Air Berlin Magazin de juny/juliol de 2008 (pàgina 3, titulada "Das kommt mir spanisch vor!" ) , en contra de la legitimitat del Govern de les Illes Balears (una de les autoritats públiques que vetllen perquè la llengua catalana es recuperi de les persecucions que ha sofert al llarg dels darrers segles) de continuar fomentant l'ús de la llengua catalana. L'expressió d'aquesta opinió seria per si mateixa, quant al contingut, d'allò més respectable.

M'adreço a vós, tanmateix, perquè les maneres i el to que ha emprat per a vehicular les opinions que apareixen en aquest article (per no parlar de la desafortunada vinyeta que fa referència als "saupreissische Katalaner" ) , les he trobades profundament ofensives; ofensives no a títol personal, sinó com a ciutadà europeu i, naturalment, com a català.

No entraré en els detalls perquè són massa evidents. Us demano, però, que en els propers dies em feu arribar algun tipus de declaració o de comunicació de la qual es desprengui que, a partir d'ara, Air Berlin (que manté un portal web amb tretze (13) llengües ) , mostrarà uns nivells de respecte superiors envers la meva realitat lingüística, digna com la de qualsevol altre ciutadà europeu. Altrament, em veuria impel·lit a recomanar a totes les meves coneixences i a tot el meu entorn ciutadà que prescindís d'ara endavant dels serveis oferts per Air Berlin i escollís una altra companyia per volar.

Resto a l'espera d'una resposta per part vostra.

Ben cordialment,

Queixa't a Air Berlin

2008-06-12T10:41:00.000-07:00

Al web de la Plataforma per la Llengua, et pots queixar a Air Berlín, i fer-los arribar aquesta carta:

Sr. Joachim Hunold

Director general d’Air Berlin

Benvolgut senyor,
Les seves declaracions a l’editorial d’Air Berlin Magazine en contra de la llengua catalana m’han sobtat profundament. Alemanya és un país plenament democràtic i compromès amb el projecte europeu de la diversitat cultural i lingüística i amb els drets humans i la democràcia. Les empreses alemanyes busquen la màxima qualitat per satisfer el client. Per tant, sobta que Air Berlin s’oposi a aquests criteris. Si considera que el català no ha de ser emprat per la seva companyia, ¿què deu pensar sobre llengües molt menys parlades que el català com el danès, el finès o el noruec? ¿O és que el català, tot i tenir més parlants que aquestes llengües, no té la mateixa consideració?
Alemanya té i ha tingut una estreta relació amb la llengua catalana. Només dos exemples: en primer lloc és el país del món fora de l’àmbit lingüístic català on més universitats ensenyen la nostra llengua; i en segon lloc, el primer diccionari entre l’alemany i una altra llengua que no fos el llatí va ser el diccionari alemany-català, del segle XVI.
Amb el seu penós escrit, la companyia que vostè dirigeix demostra no tenir sensibilitat per la diversitat lingüística i cultural i menysprea els clients dels territoris de parla catalana i la seva llengua. És per tot això que li demano que no interposi les ideologies polítiques davant els interessos comercials i de responsabilitat social de la seva companyia. Així mateix li demano una rectificació i que a partir d’ara la seva empresa incorpori el català en la pàgina web (que es troba en llengües amb igual nombre de parlants o menys que el català, com el txec, el danès, el suec o el finès) i que el tingui en compte en la seva política d’empresa. Mentrestant, sàpiga que ha perdut un client.
Cordialment,

El dia 15, Avril Lavigne

2008-06-11T06:51:00.000-07:00

Llegeixo a El Demà:

Avril Lavigne visitarà Barcelona aquesta setmana. La cantant canadenca serà a la capital catalana el diumenge dia 15 de juny, on durà la seva gira," The Best Damn Tour", al Pavelló Olímpic de Badalona. Amb el seu darrer disc, Avril torna a l'estil roquer que la va portar a l'èxit fa més de set anys amb els famosos "Complicated"' o "SkaterBoy".

Si cliqueu a la foto, veueu un video seu.

Verbàlia

2008-06-11T06:08:00.000-07:00

Sóc un gran amant de les paraules, dels jocs de paraules i de la literatura potencial. Molts sabeu que l'altre dia vaig fer una conferència titulada "Els verbívors catalans" a la Universitat del País Basc i que he fet un Crèdit Variable titulat Verbaula. Els meu gran introductor en aquest món va ser Màrius Serra, autor de Verbàlia, Verbalia.com, Manual d'enigmística, Enviar i rebre i, sobretot, d'aquest magne portal que us presento i us recomano avui: Verbalia.com. Conté: recomanacions, fauna verbívora, noticiari, un fòrum i fotos, a part de l'acròstic del dia i altres seccions.

Suzanne Vega, ben aviat

2008-06-11T06:01:00.000-07:00

Suzanne Vega serà a Barcelona a principis de juliol, dins del mateix cicle que Sinead O'Connor. I, igual que Sinead, l'autora de "Luka", "Tom's dinner" i "Book of dreams" també cantarà en directe al Palau de la Música Catalana.

Clicant a la foto, podreu veure un video seu.

Sinead O'Connor, en directe a Barcelona

2008-06-11T05:50:00.000-07:00

Aquest vespre, serà en concert al Palau de la Música Catalana de Barcelona, dins del cicle "Úniques". Una de les veus femenines més exitoses del pop. Si cliqueu a la foto, veureu un video seu.

Dansa al Tívoli

2008-06-11T05:43:00.000-07:00

Del 26 al 29 de juny, el Teatre Tívoli de Barcelona serà escenari de la dansa de la Companyia Estatal de Dansa,m amb Nacho Duato al capdavant. Fantàstic.

Els jocs de paraules

2008-06-04T11:38:00.000-07:00

Un altre video de la conferència de dimarts passat a Vitòria, a la Universtitat del País Basc, sota el títol "Els verbívors catalans". Hi vig anar convidat per la Lectora de Català Agnès Toda.

Acròstics i palíndroms

2008-06-04T11:35:00.000-07:00

Aquí hi ha un altre tros de video de la conferència "Els verbívors catalans" que vag fer dimarts passat a la Universitat del País Basc.

Els verbívors catalans

2008-06-04T11:29:00.000-07:00

Dimarts passat vaig fer una xerrada a la Universitat del País Basc. Aquí hi ha un video d'uns segons de la conferència.

El 15, Raimon a Montjuïc

2008-06-04T11:25:00.000-07:00

El cantautor Raimon oferirà el 15 de juny un recital en el fossat del Castell de Montjuïc, a Barcelona, el recinte militar cedit a Barcelona pel Ministeri de Defensa espanyol, i un lloc simbòlic per a la història de Catalunya, ja que allà va ser afusellat el president de la Generalitat Lluís Companys.

Clicant a la foto, podreu veure un video d' Al vent en directe.

III Diada de les Seleccions

2008-06-04T11:04:00.000-07:00

El dissabte 7 de juny, a Girona, té lloc la III Diada de les Seleccions Catalanes, amb tornejos comm: Bàsquet: I Copa de les Nacions, amb Catalunya, Euskal Herria, Galícia i Portugal. Ricky Rubio, Víctor Sada, Jordi Trias, Roger Grimau i Ferran Laviña dirigiran Catalunya en l'estrena a la banqueta de Salva Maldonado. Handbol: partit internacional Catalunya-Tunísia, amb Viran Morros, Joan Cañellas i Vicente Álamo, entre d'altres, al capdavant de la llista de Manel Montoya. Trial: competició en un circuit urbà amb Toni Bou, Adam Raga i Takahisa Fujinami. Biketrial: exhibició d'Ot Pi, "La Llegenda", que dirà adéu en aquesta actuació. Clourà la diada un concert d'Antònia Font i Els Pets.

Senglar Rock 08

2008-06-04T10:54:00.000-07:00

Els dies 3, 4 i 5 de juliol Lleida serà l'escenari del Senglar Rock, un festival cabdal de rock. Hi podrem trobar des dels Pets, Amaral, Whiskyn's i Obrint Pas fins a grups i artistes més nous, com Miquel Abras, Meritxell Gené, Rauxa, Belda i els Badabadoc, La Troba Kung-Fú i Plouen Catximbes. Clicant a la foto podru veure un video dels Whiskyn's.

Acampada Jove 08

2008-06-04T10:46:00.000-07:00

Del 10 al 12 de juliol, es farà l'Acampada Jove a Sant Celoni, amb més de 20 actuacions musicals, de les quals destaquen Els Pets, Dr. Calypso, La Gossa Sorda, Banda Bassotti, The Toasters, Strombers, Sva Ters, Desgavells, etc.

Un tribut a Queen

2008-06-04T10:37:00.000-07:00

Dissabte 7 de juny, a la sala Bikini de Barcelona, arriben els Momo, un dels imitadors dels Queen. Els Momo repescaran els immortals One vision", "Friends will be friends", "Radio ga ga", "A kind of magic", "I want to break free" i "We are the champions", entre altres èxits de la reina del rock simfònic. L'espectacle ha de continuar.

Sultans of swing

2008-06-04T10:30:00.000-07:00

Dissabte vaig anar a veure un concert dels "Sultans of swing", un grup clon dels Dire Straits. Quin goig poder escoltar en directe tots els èxits de la banda de Mark: "Walk of life", "Brothers in arms", "Money for nothing", "Your latest trick", "Romeo and Juliet", "Tunnel of love", "Sultans of swing" i "Solid rock", entre d'altres.

El Demà TV ja és aquí

2008-05-07T10:47:00.001-07:00

El Demà TV ja és aquí. Què és la televisió del demà?
· Un portal de videos. Amb videos on vosaltres sou els protagonistes.
· Una televisió propera. Propera a la gent, a les associacions, al carrer, al dia a dia, al poble i a les comarques, al món i a tots els racons de la vida.
· Una televisió popular i plural. Que difon reportatges i entrevistes de gent d'estils i tipus molt diversos. En àmbits com la música, l'esport, la societat, la cultura, la política i la literatura.
· Una televisió independent. Feta amb total autonomia, sense cap pressió política, mediàtica, econòmica o religiosa. Oferim entrevistes i reportatges de qui volem, sense imposicions i defugint els partidismes.
· Una televisió jove. Amb reporters joves.

Non era molto tempo fa

2008-04-21T10:00:00.000-07:00

C'erano una volta tante piccole stelle che volavano intorno

per dirci che era estate

chiuse in un bicchiere

ci piaceva tenerle

piccole lanterne in quelle notti incantate

non era molto tempo fa

che camminavamo accanto

col nostro strano accento

giurami che l'inverno non ci dividerà

non era molto tempo fa

ci tuffavamo al buio per imitare la luna

lasciavamo fuori il rumore dei grilli

i capelli bagnati la sabbia nelle tasche

la camicia che sembrava di vetro

e di spilli non era molto tempo fa

non era molto tempo fa

che camminavamo al buio

questa volta resto sveglio

fino a che la notte non si arrenderà

non era molto tempo fa

eravamo liberi o soltanto innamorati

i treni che passavano

proprio come i giorni

non li abbiamo mai contati

non era molto tempo fa

quando resti solo al buio

pensi ancora alle lucciole

riesci a immaginarle

con questo freddo che fa

non era molto tempo fa

Foi feitiço

2008-04-21T09:51:00.000-07:00

Amanhá é sempre longe demais

2008-04-21T09:39:00.000-07:00

P'la janela mal fechada
Entra já a luz do dia
Morre a sombra desejada
Numa esperança fugi dia fugi um dia
Foi uma noite sem sono
Entre saliva e suor
Com um travo de abandono
E gosto a outro sabor
Dizes-me até amanhã
que tem de ser, que te vais
porque o amanhã, sabes bem
é sempre longe demais
Acendo mais um cigarro
Invento mil ideais
Só que amanhã sei-o bem
É sempre longe demais
P'la janela mal fechada
Chega a hora do cansaço
Vai-se o tempo desfiando
em anéis de fumo baço

Formentera a la vila de Gràcia

2008-04-21T09:27:00.001-07:00

El dissabte 26 d'abril, Formentera al barri de Gràcia da Barcelona. A les 5, a l'ajuntament de Gràcia, projecció del documental "Aigua clara". A les 7, cercavila i ball popular a la plaça Rius i Taulet. A les 9, degustació gastronòmica a la plaça del Nord.

Pilar Rahola a "Silenci"

2008-04-19T09:11:00.000-07:00

Un video de Polònia. Pilar Rahola a "Silenci".

Hereu i el bicing

2008-04-19T09:02:00.001-07:00

L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, reparteix en aquest video una substància per poder anar millor amb bici.

Nou portaveu del PP

2008-04-19T08:58:00.000-07:00

No us perdeu aquest video del Polònia d'aquesta setmana. Un nou portaveu del PP.

Nadal fent de Rubianes

2008-04-19T08:53:00.000-07:00

No us perdeu aquest video del Polònia.

Clon Festival a Barcelona

2008-04-19T08:39:00.000-07:00

El dia 26 se celebra el Clon Festival bcn a la sala Bikini. Hi haurà clons de Janis Joplin, The Beatles, The Rolling Stones, Pink Floyd, The Doors i alguns altres dels més grans. Sempre cal rebutjar imitacions, però quan ja és totalment impossible veure els originals en directe, aquesta és una bona ocpció de recordar i gaudir junts del rock de les grans figures del segle XX. It'a only rock and roll, but I like it. Clicant a la llengua, podeu veure un video dels Smoking Stones, un dels grups que hi actuaran.

El 26 d'abril, a Alacant

2008-04-14T12:10:00.000-07:00

Un any més, el País Valencià celebra la seva diada amb una manifestació i un concert que, enguany, tindran lloc a Alacant, la segona ciutat més important del País Valencià.Per a l'ocació, la Federació Llull posa en marxa el Tren Jaume I, un tren que portarà a tothom que s'hi apunti de Barcelona fins a Alacant, fent parades a Tarragona, Castelló de la Plana i València, per poder assistir a la celebració.Un cop a Alacant, tindrà lloc la manifestació sota el lema "ALACANT SI" i, a continuació, les actuacions de Betagarri, Antònia Font, La Gossa Sorda i Mugroman amenitzaran la festa de la diada.

Dissabte, 26 d'abril

TREN JAUME I

9.30 h - Barcelona - Estació de Sants

10.30 h - Tarragona

Franja Rock

2008-04-14T11:50:00.000-07:00

El Franja Rock 2008 es farà a la vila de Pena-roja de Tastavins, al Matarranya, els dies 18 i 19. El divendres 18 hi haurà preparatius, sopar de rostida de carn, guinyot i karaoke. El dissabte 19 hi haurà la II Trobada de gaiters de la vila de Pena-roja, a més de gaiters, dolçainers i grallers de l'Antiga Corona d'Aragó. A la vesprada, el concert tancarà el festival amb els grups Mallacán, Owix i De Cara a la Pared.

S'acosta un Sant Jordi reivindicatiu

2008-04-14T11:34:00.000-07:00

El dia 20, diada per la llengua a Gràcia.

El dia 23, acte de la Plataforma per la Llengua.

I el 26, els Premis Joan Coromines:
Dissabte dia 26 d'abril, a les 8 del vespre, a la sala Joan Brillas de l'Avenç, avinguda Àngel Guimerà núm. 27-29 d'Esplugues de Llobregat, celebrarem la setena edició dels Premis Joan Coromines.
L'acte el presentarà l'actriu Anna Sahun.
Des de les 8 fins 2/4 de 9 del vespre:
Recepció de les persones assistents, i acompanyament musical.
2/4 de 9 del vespre:
Benvinguda i lliurament dels guardons a:
Isabel-Clara Simó per la seva trajectòria personal
APPEC, a la trajectòria de l'entitat.
Moritz, a l'iniciativa empresarial.
Artur Blasco, a la trajectòria en la recerca del nostre patrimoni cultural
ETV Llobregat, a la millor iniciativa local.
A les 9 del vespre:
Parlament a càrrec del Sr. Alfons López Tena, Vocal del Consell General del Poder Judicial i fundador del Cercle d'Estudis Sobiranistes
A 2/4 de 10:
Manifest de la CAL.
A 3/4 de 10:
Fi de d'acte amb un sopar-buffet i concert deLa Principal de la Nit.

Diada castellera

2008-04-14T11:31:00.000-07:00

Diumenge vaig viure una diada castellera a Gràcia, amb les actuacions dels Castellers de la Vila de Gràcia, els Sagals d'Osona i els Minyons de Terrassa. Es commemorava la diada de la independència de la vila. L'aplec va tenir lloc a la Plaça de la Revolució i va començar a les 12 del migdia.

Telecogresca

2008-04-14T11:29:00.001-07:00

El 18 d’abril se celebra al Parc del Fòrum de Barcelona la 30a edció de la Telecogresca ’08. Vuit grups de l’escena musical actual faran de la nit tota una festa. Un dels plats forts és Betagarri, que des d’Euskadi vénen per dur-nos els seus ritmes d’ska fusionat amb rock i reggea. Per altra banda i des de Barcelona hi actuarà La Pegatina, l'autèntica rumba, la que fa ballar sense voler que la festa s’acabi. Es compta també amb el rock contundent de Nothink, el hip-hop de La Excepción i l’indi del duet barceloní The Pinker Tones. Els amants del disco dels 70 gaudiran amb la Fundación Tony Manero, per ballar i moure el cos a ritme funky, soul i disco. I pels seguidors de la música disco actual Sergi Domene, habitual a Flaix FM, farà delícies fins a altes hores de la matinada.

El català, llengua per a tothom

2008-04-14T11:06:00.000-07:00

L'assemblea de Gràcia d'Endavant organitza les jornades per la llengua del proper 20 d'abril a la Plaça Revolució, sota el lema El català, llengua per a tothom. El programa serà el següent:

11h. Inici de les jornades. Parades de llibres i col·lectius i torneig de megascrabble

12h. Presentació del llibre Del Sud sobre els Obrint Pas, amb la presència de l'autor i un membre del grup.

12.30h Actuació de les colles bastoneres de Capellades i la de Gràcia "Cop a Cop"

13h. Espectacle poètic amb David Caño, i Pep Roig i el grup AraÉsDemà musicant Miquel Martí i Pol.

13.30h Acte: El català, llengua de tothom amb intervencions d'un membre de la comunitat amaziga de Catalunya, un de l'Assemblea Bolivariana i un d'Endavant

14h Vermut i dinar (fideuà)Després de dinar actuarà un grup musical amazig.

El Joventut i el Girona, endavant a la Copa ULEB

2008-04-11T15:12:00.000-07:00

Aquests dies, a Torí es disputa la final eight de la Copa Uleb. De moment, dos equips catalans han arribat a les semifinals: el Joventut de Badalona i el Girona. El València també va arribar a quarts de final. Esperem que tots dos, o un dels dos, pugui arribar a la final i, és clar, guanyar-la. Un dels homes més destacats del campionat, a part de Rudy i Ricky Rubio, és el pivot del Girona Marc Gasol. Si voleu veure jugades seves, mireu aquest video.

Demà, a Burjassot

2008-04-11T14:28:00.000-07:00

Demà, a Burjassot, actes per recordar Guillem:

17:30h Manifestació - Plaça de l'Ajuntament de Burjassot

18:30h Homenatge a Guillem Agulló - Plaça de l'Ajuntament de Burjassot

19:30 Feliu Ventura, Casa de Cultura, Burjassot

21:30 Concert a l'auditori de Burjassot: OBRINT PAS, LA GOSSA SORDA, 121 db

I a Barcelona:

EPV organitza un concert d'homenatge a Guillem Agulló, el dissabte 12 a la vesprada a la plaça del Poble Romaní, amb Agraviats, Desgavells i Sva-Ters.

15 anys després, no t'oblidem

2008-04-11T14:15:00.000-07:00

Aquest és el manifest de Maulets pel 15à aniversari de l'assassinat de Guillem Agulló:

L’11 d’abril de 1993, Guillem Agulló i Salvador moria assassinat per un grup de feixistes a la vila valenciana de Montanejos. Com tants militants independentistes i d’esquerres als Països Catalans, Guillem havia patit la coacció sistemàtica per part de la ultradreta més rància en connivència amb els estats ocupants. Com tants, decidí afrontar les circumstàncies socials i nacionals adverses amb la lluita transformadora, constructiva i coherent. La diferència, però, va ser que en aquell cas les pressions i l’obsessió malaltissa de l’espanyolisme el va portar a una mort dramàtica que sacsejà les consciències de la societat catalana.
La complicitat de la “justícia” i dels partits governants en el moment, PSOE i PP, es mostrà amb tota la seua naturalesa grotesca i odiosa.
Amb l’habilitat característica de les consciències conformistes occidentals la majoria ha anat oblidant aquell succés condemnant-lo a l’ostracisme del calaix de les anècdotes desagradables. El silenci ofensivament taciturn dels mitjans envers la impunitat de què gaudeixen els assassins del Guillem, que fins i tot s’han arribat a presentar en unes eleccions, en contrast amb la repressió constant i desmesurada contra l’independentisme revolucionari és una mostra evident del fet que la suposada normalització política al nostre país, no pot considerar-se cosa semblant: la sacralitzada transició als territoris catalans sota domini espanyol no deixa de ser res més que una suavització de l’estat d’excepció permanent en què ens veiem sumides.
15 anys després, no podem dir que el feixisme, que el neonazisme torna: el feixisme mai ha marxat, s’ha adaptat simplement a les circumstàncies, ha anat prenent o perdent embranzida segons el context.
En una situació política pràcticament idèntica, amb PSOE i PP al capdavant, el País Valencià és escenari diàriament d’intimidacions i atacs –com els ocorreguts darrerament a Castelló de la Plana- de consentiment, complicitat i impunitat de criminalització cap a les idees independentistes i cap a la vertadera esquerra. Els escamots de fanàtics ultradretans aprofiten una situació social complexa marcada per les problemàtiques de la immigració per fer la feina bruta als carrers. La feina bruta d’una classe política que no es molesta a ocultar o dissimular el seu odi cap a tot allò que sone a català o subversiu.
A la Catalunya Nord, l’ultranacionalisme xenòfob del Front National pren característiques tràgiques. Al Principat i les Illes som espectadors de l’auge del discurs racista i totalitari d’organitzacions que s’autoproclamen independentistes catalanes.
La democràcia liberal permet i promou aquests moviments descaradament antidemocràtics i els utilitza com a defensa preservadora del règim socioeconòmic imperant.
Cal que tinguem ben present que només amb un canvi estructural, revolucionari i trencador podrem acabar amb aquest càncer, amb aquesta amenaça irracional vers el gènere humà; la xacra feixista només té sentit en un context d’explotació i opressió i el nostre deure és aturar-la: ja siga espanyola, francesa o catalana. No consentirem cap més atac.
Avui tenim ben clar que el millor homenatge al nostre company és la victòria, la victòria de la revolució independentista. I ho sabem, perquè avui totes i tots som Guillem. 15 anys després ni oblidem ni perdonem. Cap agressió sense resposta!

15 anys sense Guillem

2008-04-11T13:39:00.000-07:00

Avui, dia 11 d'abril, fa 15 anys de l'assassinat de Guillem Agulló. Aquest és l'article que li dedica
Vicent Partal a Vilaweb:

Contra els nazis

Fa quinze anys de l'assassinat de Guillem i milers de persones el recordarem i l'honorarem. Però cal que ho fem conscients que la violència neonazi creix, especialment a València, gràcies a la impunitat amb què actuen, puix que els jutges i la policia els deixen fer. I que, per això mateix, la millor manera de recordar-lo és de denunciar aquesta impunitat, d'exigir un canvi immediat i de combatre sens treva la ideologia que sustenten els nazis d'avui.

Dissortadament, ens hi hem acostumat. La presència de l'extrema dreta als nostres carrers no mou grans debats, tret que en facen una de grossa. Quan maten l'Isanta, per exemple. Quan apunyalen emigrants o quan agredeixen a cops una xicota. Ara, la seua presència, marginal i minúscula però visible, es palpa a Barona o a Sant Quirze, per on passegen joves neonazis embrutits per la seua pròpia misèria intel·lectual. Avui els nazis no són un recurs de films amb grans pressupostos o un apunt en un llibre d'història. Són un perill amb què convivim i a què no posem el fre que caldria.

Han posat bombes a la seu d'Esquerra Republicana de València, a seus del Bloc Nacionalista Valencià o a la seu de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat i no hi ha hagut cap detenció ni acusació. Han pintat creus gammades i insults en centenars de locals públics de tota mena i ningú no els ha fet pagar l'odi i la violència. Han atupat militants de qualsevol opció progressista o nacionalista, han marcat la cara de joves a Castelló amb una navalla, han agredit homosexuals i emigrants a València i a Sabadell i, per més que hom sap qui són i que són ben coneguts, han passat, a tot estirar, una horeta a comissaria. Han irromput a crits i a colps a presentacions de llibres, han insultat i tirat objectes en tota mena d'actes, sempre amb la policia protegint-los. Fins i tot quan entre els agredits hi ha diputats de partits de l'òrbita del govern. Com s'explica, si no, que a València diputats d'Esquerra Republicana o sindicalistes de la Intersindical Valenciana hagueren d'aguantar insults tancats dins un local mentre la policia, manada per un delegat del govern que és del PSOE, no es preocupava sinó de protegir els militants d'extrema dreta cada vegada que hom provava de fer-los fora? Els nazis no són un fet puntual i aïllat; ja no.

Els nazis són una amenaça real i n'hem de prendre consciència. És veritat que no tenen pràcticament vots, potser és cert que els qui els votarien voten el PP i que, sumant-los tots, són quatre gats. És cert. Però també ho és que es mouen amb una impunitat que fa feredat i sense parió amb cap altra ideologia. És cert que no hi ha lleis dures contra ells, que la policia els mira amb desinterès o desgana, i els deixa fer, si no amb simpatia i camaraderia. I és cert que els jutges no els apliquen la duresa que apliquen a qualsevol que creme una bandera espanyola o ataque en públic la monarquia.

Quan la policia diu en públic que no acaba de saber si una bomba posada a plena llum del dia contra un centre d'acollida d'emigrants a l'Olivereta de València és un atemptat, és quan apareix en tota la magnitud el problema que tenim. Quan l'assassí de Guillem passa a la presó menys de quatre anys del setze a què fou condemnat, es pot presentar a les eleccions, el detenen de nou amb possessió d'armes i propaganda racista i, malgrat tot això, camina lliure pel carrer, és quan apareix en tota la magnitud el problema que tenim. Quan el govern Zapatero diu oficialment, i malgrat tota la documentació acumulada, que les agressions contra els nacionalistes valencians del 25 d'abril de l'any passat no són obra de l'extrema dreta sinó 'de l'entorn del nacionalisme valencià', és quan apareix en tota la magnitud el problema que tenim. Quan l'informe Raxen (Xarxa Europea d'Informació sobre el Racisme i la Xenofòbia) documenta més de 600 agressions nazis i el delegat del govern, el socialista Antoni Bernabé, diu que no té esment ni de deu, és quan apareix en tota la magnitud el problema que tenim. Quan l'Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea o Amnistia Internacional denuncien que l'estat espanyol és un dels cinc únics estats europeus que no publica dades sobre agressions racistes o processos judicials relacionats, és quan apareix en tota la magnitud el problema que tenim. Quan les autoritats reaccionen a vídeos d'agressions brutals dipositats a YouTube assegurant que no poden confirmar l'existència d'aquests vídeos, que són a l'abast de qualsevol internauta, és quan apareix en tota la magnitud el problema que tenim. Quan alguns nazis canten als camps de futbol burlant-se de Guillem o d'Isanta o del Carlos assassinat fa poc a Madrid, i les directives no fan res per impedir-ho, és quan apareix en tota la magnitud el problema que tenim.

Des de fa quinze anys familiars i amics de Guillem Agulló menen una batalla contra l'oblit, però la seua batalla, i nostra, és sobretot una batalla contra la impunitat. I hi hem d'insistir ara més que mai, remarcant que entre nosaltres hi ha nazis violents i que l'estat no fa allò que caldria que fes contra ells. Però, a més de reclamar això, hem de continuar donant suport a la família i als amics de Guillem i hem de treballar cada dia, sens treva, contra el racisme, la xenofòbia, l'anticatalanisme, l'homofòbia, l'odi a la diferència en suma, que és el llenguatge i l'aliment dels cadells del nazisme. I per a ells, ni oblit ni perdó.

L'espai del País Valencià

2008-04-07T10:04:00.000-07:00

Llegeixo a El Demà:

Barcelona ja té un nou local 100% valencià. El col·lectiu Espai País Valencià (EPV) va inaugurar dissabte passat la seua nova seu, situada en el barri de Gràcia. Esta entitat té com a objectiu donar a conèixer la realitat valenciana al Principat, trencant els tòpics mediatics i la barrera de la desinformació. Els xics que viuen a Barcelona ja tenen un punt de trobada, un espai on la cultura, la literatura, l'art, les danses i les tradicions tindran cabuda. A més, EPV organitza un concert d'homenatge a Guillem Agulló, el dissabte 12 a la vesprada a la plaça del Poble Romaní, amb Agraviats, Desgavells i Sva-Ters.