dilluns, 21 d’abril del 2008

Non era molto tempo fa


C'erano una volta tante piccole stelle che volavano intorno
per dirci che era estate
chiuse in un bicchiere
ci piaceva tenerle
piccole lanterne in quelle notti incantate
non era molto tempo fa
non era molto tempo fa
che camminavamo accanto
col nostro strano accento
giurami che l'inverno non ci dividerà
non era molto tempo fa
ci tuffavamo al buio per imitare la luna
lasciavamo fuori il rumore dei grilli
i capelli bagnati la sabbia nelle tasche
la camicia che sembrava di vetro
e di spilli non era molto tempo fa
non era molto tempo fa
che camminavamo al buio
questa volta resto sveglio
fino a che la notte non si arrenderà
non era molto tempo fa
eravamo liberi o soltanto innamorati
i treni che passavano
proprio come i giorni
non li abbiamo mai contati
non era molto tempo fa
non era molto tempo fa
quando resti solo al buio
pensi ancora alle lucciole
riesci a immaginarle
con questo freddo che fa
non era molto tempo fa
non era molto tempo fa

Foi feitiço




Amanhá é sempre longe demais

P'la janela mal fechada
Entra já a luz do dia
Morre a sombra desejada
Numa esperança fugi dia fugi um dia
Foi uma noite sem sono
Entre saliva e suor
Com um travo de abandono
E gosto a outro sabor
Dizes-me até amanhã
que tem de ser, que te vais
porque o amanhã, sabes bem
é sempre longe demais
Acendo mais um cigarro
Invento mil ideais
Só que amanhã sei-o bem
É sempre longe demais
P'la janela mal fechada
Chega a hora do cansaço
Vai-se o tempo desfiando
em anéis de fumo baço

Formentera a la vila de Gràcia


El dissabte 26 d'abril, Formentera al barri de Gràcia da Barcelona. A les 5, a l'ajuntament de Gràcia, projecció del documental "Aigua clara". A les 7, cercavila i ball popular a la plaça Rius i Taulet. A les 9, degustació gastronòmica a la plaça del Nord.

dissabte, 19 d’abril del 2008

Pilar Rahola a "Silenci"



Un video de Polònia. Pilar Rahola a "Silenci".

Hereu i el bicing


L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, reparteix en aquest video una substància per poder anar millor amb bici.

Nou portaveu del PP


No us perdeu aquest video del Polònia d'aquesta setmana. Un nou portaveu del PP.


Nadal fent de Rubianes


No us perdeu aquest video del Polònia.

Clon Festival a Barcelona




El dia 26 se celebra el Clon Festival bcn a la sala Bikini. Hi haurà clons de Janis Joplin, The Beatles, The Rolling Stones, Pink Floyd, The Doors i alguns altres dels més grans. Sempre cal rebutjar imitacions, però quan ja és totalment impossible veure els originals en directe, aquesta és una bona ocpció de recordar i gaudir junts del rock de les grans figures del segle XX. It'a only rock and roll, but I like it. Clicant a la llengua, podeu veure un video dels Smoking Stones, un dels grups que hi actuaran.

dilluns, 14 d’abril del 2008

El 26 d'abril, a Alacant


Un any més, el Paí­s Valencià celebra la seva diada amb una manifestació i un concert que, enguany, tindran lloc a Alacant, la segona ciutat més important del País Valencià.Per a l'ocació, la Federació Llull posa en marxa el Tren Jaume I, un tren que portarà a tothom que s'hi apunti de Barcelona fins a Alacant, fent parades a Tarragona, Castelló de la Plana i València, per poder assistir a la celebració.Un cop a Alacant, tindrà lloc la manifestació sota el lema "ALACANT SI" i, a continuació, les actuacions de Betagarri, Antònia Font, La Gossa Sorda i Mugroman amenitzaran la festa de la diada.
Dissabte, 26 d'abril
TREN JAUME I
9.30 h - Barcelona - Estació de Sants
10.30 h - Tarragona

Franja Rock




El Franja Rock 2008 es farà a la vila de Pena-roja de Tastavins, al Matarranya, els dies 18 i 19. El divendres 18 hi haurà preparatius, sopar de rostida de carn, guinyot i karaoke. El dissabte 19 hi haurà la II Trobada de gaiters de la vila de Pena-roja, a més de gaiters, dolçainers i grallers de l'Antiga Corona d'Aragó. A la vesprada, el concert tancarà el festival amb els grups Mallacán, Owix i De Cara a la Pared.

S'acosta un Sant Jordi reivindicatiu


El dia 20, diada per la llengua a Gràcia.
El dia 23, acte de la Plataforma per la Llengua.
I el 26, els Premis Joan Coromines:
Dissabte dia 26 d'abril, a les 8 del vespre, a la sala Joan Brillas de l'Avenç, avinguda Àngel Guimerà núm. 27-29 d'Esplugues de Llobregat, celebrarem la setena edició dels Premis Joan Coromines.
L'acte el presentarà l'actriu Anna Sahun.
Des de les 8 fins 2/4 de 9 del vespre:
Recepció de les persones assistents, i acompanyament musical.
2/4 de 9 del vespre:
Benvinguda i lliurament dels guardons a:
Isabel-Clara Simó per la seva trajectòria personal
APPEC, a la trajectòria de l'entitat.
Moritz, a l'iniciativa empresarial.
Artur Blasco, a la trajectòria en la recerca del nostre patrimoni cultural
ETV Llobregat, a la millor iniciativa local.
A les 9 del vespre:
Parlament a càrrec del Sr. Alfons López Tena, Vocal del Consell General del Poder Judicial i fundador del Cercle d'Estudis Sobiranistes
A 2/4 de 10:
Manifest de la CAL.
A 3/4 de 10:
Fi de d'acte amb un sopar-buffet i concert deLa Principal de la Nit.

Diada castellera




Diumenge vaig viure una diada castellera a Gràcia, amb les actuacions dels Castellers de la Vila de Gràcia, els Sagals d'Osona i els Minyons de Terrassa. Es commemorava la diada de la independència de la vila. L'aplec va tenir lloc a la Plaça de la Revolució i va començar a les 12 del migdia.

Telecogresca


El 18 d’abril se celebra al Parc del Fòrum de Barcelona la 30a edció de la Telecogresca ’08. Vuit grups de l’escena musical actual faran de la nit tota una festa. Un dels plats forts és Betagarri, que des d’Euskadi vénen per dur-nos els seus ritmes d’ska fusionat amb rock i reggea. Per altra banda i des de Barcelona hi actuarà La Pegatina, l'autèntica rumba, la que fa ballar sense voler que la festa s’acabi. Es compta també amb el rock contundent de Nothink, el hip-hop de La Excepción i l’indi del duet barceloní The Pinker Tones. Els amants del disco dels 70 gaudiran amb la Fundación Tony Manero, per ballar i moure el cos a ritme funky, soul i disco. I pels seguidors de la música disco actual Sergi Domene, habitual a Flaix FM, farà delícies fins a altes hores de la matinada.

El català, llengua per a tothom




L'assemblea de Gràcia d'Endavant organitza les jornades per la llengua del proper 20 d'abril a la Plaça Revolució, sota el lema El català, llengua per a tothom. El programa serà el següent:

11h. Inici de les jornades. Parades de llibres i col·lectius i torneig de megascrabble

12h. Presentació del llibre Del Sud sobre els Obrint Pas, amb la presència de l'autor i un membre del grup.

12.30h Actuació de les colles bastoneres de Capellades i la de Gràcia "Cop a Cop"

13h. Espectacle poètic amb David Caño, i Pep Roig i el grup AraÉsDemà musicant Miquel Martí i Pol.

13.30h Acte: El català, llengua de tothom amb intervencions d'un membre de la comunitat amaziga de Catalunya, un de l'Assemblea Bolivariana i un d'Endavant

14h Vermut i dinar (fideuà)Després de dinar actuarà un grup musical amazig.

divendres, 11 d’abril del 2008

El Joventut i el Girona, endavant a la Copa ULEB


Aquests dies, a Torí es disputa la final eight de la Copa Uleb. De moment, dos equips catalans han arribat a les semifinals: el Joventut de Badalona i el Girona. El València també va arribar a quarts de final. Esperem que tots dos, o un dels dos, pugui arribar a la final i, és clar, guanyar-la. Un dels homes més destacats del campionat, a part de Rudy i Ricky Rubio, és el pivot del Girona Marc Gasol. Si voleu veure jugades seves, mireu aquest video.

Demà, a Burjassot



Demà, a Burjassot, actes per recordar Guillem:


17:30h Manifestació - Plaça de l'Ajuntament de Burjassot

18:30h Homenatge a Guillem Agulló - Plaça de l'Ajuntament de Burjassot

19:30 Feliu Ventura, Casa de Cultura, Burjassot

21:30 Concert a l'auditori de Burjassot: OBRINT PAS, LA GOSSA SORDA, 121 db


I a Barcelona:

EPV organitza un concert d'homenatge a Guillem Agulló, el dissabte 12 a la vesprada a la plaça del Poble Romaní, amb Agraviats, Desgavells i Sva-Ters.

15 anys després, no t'oblidem



Aquest és el manifest de Maulets pel 15à aniversari de l'assassinat de Guillem Agulló:


L’11 d’abril de 1993, Guillem Agulló i Salvador moria assassinat per un grup de feixistes a la vila valenciana de Montanejos. Com tants militants independentistes i d’esquerres als Països Catalans, Guillem havia patit la coacció sistemàtica per part de la ultradreta més rància en connivència amb els estats ocupants. Com tants, decidí afrontar les circumstàncies socials i nacionals adverses amb la lluita transformadora, constructiva i coherent. La diferència, però, va ser que en aquell cas les pressions i l’obsessió malaltissa de l’espanyolisme el va portar a una mort dramàtica que sacsejà les consciències de la societat catalana.
La complicitat de la “justícia” i dels partits governants en el moment, PSOE i PP, es mostrà amb tota la seua naturalesa grotesca i odiosa.
Amb l’habilitat característica de les consciències conformistes occidentals la majoria ha anat oblidant aquell succés condemnant-lo a l’ostracisme del calaix de les anècdotes desagradables. El silenci ofensivament taciturn dels mitjans envers la impunitat de què gaudeixen els assassins del Guillem, que fins i tot s’han arribat a presentar en unes eleccions, en contrast amb la repressió constant i desmesurada contra l’independentisme revolucionari és una mostra evident del fet que la suposada normalització política al nostre país, no pot considerar-se cosa semblant: la sacralitzada transició als territoris catalans sota domini espanyol no deixa de ser res més que una suavització de l’estat d’excepció permanent en què ens veiem sumides.
15 anys després, no podem dir que el feixisme, que el neonazisme torna: el feixisme mai ha marxat, s’ha adaptat simplement a les circumstàncies, ha anat prenent o perdent embranzida segons el context.
En una situació política pràcticament idèntica, amb PSOE i PP al capdavant, el País Valencià és escenari diàriament d’intimidacions i atacs –com els ocorreguts darrerament a Castelló de la Plana- de consentiment, complicitat i impunitat de criminalització cap a les idees independentistes i cap a la vertadera esquerra. Els escamots de fanàtics ultradretans aprofiten una situació social complexa marcada per les problemàtiques de la immigració per fer la feina bruta als carrers. La feina bruta d’una classe política que no es molesta a ocultar o dissimular el seu odi cap a tot allò que sone a català o subversiu.
A la Catalunya Nord, l’ultranacionalisme xenòfob del Front National pren característiques tràgiques. Al Principat i les Illes som espectadors de l’auge del discurs racista i totalitari d’organitzacions que s’autoproclamen independentistes catalanes.
La democràcia liberal permet i promou aquests moviments descaradament antidemocràtics i els utilitza com a defensa preservadora del règim socioeconòmic imperant.
Cal que tinguem ben present que només amb un canvi estructural, revolucionari i trencador podrem acabar amb aquest càncer, amb aquesta amenaça irracional vers el gènere humà; la xacra feixista només té sentit en un context d’explotació i opressió i el nostre deure és aturar-la: ja siga espanyola, francesa o catalana. No consentirem cap més atac.
Avui tenim ben clar que el millor homenatge al nostre company és la victòria, la victòria de la revolució independentista. I ho sabem, perquè avui totes i tots som Guillem. 15 anys després ni oblidem ni perdonem. Cap agressió sense resposta!


15 anys sense Guillem


Avui, dia 11 d'abril, fa 15 anys de l'assassinat de Guillem Agulló. Aquest és l'article que li dedica
Vicent Partal a Vilaweb:
Contra els nazis
Fa quinze anys de l'assassinat de Guillem i milers de persones el recordarem i l'honorarem. Però cal que ho fem conscients que la violència neonazi creix, especialment a València, gràcies a la impunitat amb què actuen, puix que els jutges i la policia els deixen fer. I que, per això mateix, la millor manera de recordar-lo és de denunciar aquesta impunitat, d'exigir un canvi immediat i de combatre sens treva la ideologia que sustenten els nazis d'avui.
Dissortadament, ens hi hem acostumat. La presència de l'extrema dreta als nostres carrers no mou grans debats, tret que en facen una de grossa. Quan maten l'Isanta, per exemple. Quan apunyalen emigrants o quan agredeixen a cops una xicota. Ara, la seua presència, marginal i minúscula però visible, es palpa a Barona o a Sant Quirze, per on passegen joves neonazis embrutits per la seua pròpia misèria intel·lectual. Avui els nazis no són un recurs de films amb grans pressupostos o un apunt en un llibre d'història. Són un perill amb què convivim i a què no posem el fre que caldria.
Han posat bombes a la seu d'Esquerra Republicana de València, a seus del Bloc Nacionalista Valencià o a la seu de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat i no hi ha hagut cap detenció ni acusació. Han pintat creus gammades i insults en centenars de locals públics de tota mena i ningú no els ha fet pagar l'odi i la violència. Han atupat militants de qualsevol opció progressista o nacionalista, han marcat la cara de joves a Castelló amb una navalla, han agredit homosexuals i emigrants a València i a Sabadell i, per més que hom sap qui són i que són ben coneguts, han passat, a tot estirar, una horeta a comissaria. Han irromput a crits i a colps a presentacions de llibres, han insultat i tirat objectes en tota mena d'actes, sempre amb la policia protegint-los. Fins i tot quan entre els agredits hi ha diputats de partits de l'òrbita del govern. Com s'explica, si no, que a València diputats d'Esquerra Republicana o sindicalistes de la Intersindical Valenciana hagueren d'aguantar insults tancats dins un local mentre la policia, manada per un delegat del govern que és del PSOE, no es preocupava sinó de protegir els militants d'extrema dreta cada vegada que hom provava de fer-los fora? Els nazis no són un fet puntual i aïllat; ja no.
Els nazis són una amenaça real i n'hem de prendre consciència. És veritat que no tenen pràcticament vots, potser és cert que els qui els votarien voten el PP i que, sumant-los tots, són quatre gats. És cert. Però també ho és que es mouen amb una impunitat que fa feredat i sense parió amb cap altra ideologia. És cert que no hi ha lleis dures contra ells, que la policia els mira amb desinterès o desgana, i els deixa fer, si no amb simpatia i camaraderia. I és cert que els jutges no els apliquen la duresa que apliquen a qualsevol que creme una bandera espanyola o ataque en públic la monarquia.
Quan la policia diu en públic que no acaba de saber si una bomba posada a plena llum del dia contra un centre d'acollida d'emigrants a l'Olivereta de València és un atemptat, és quan apareix en tota la magnitud el problema que tenim. Quan l'assassí de Guillem passa a la presó menys de quatre anys del setze a què fou condemnat, es pot presentar a les eleccions, el detenen de nou amb possessió d'armes i propaganda racista i, malgrat tot això, camina lliure pel carrer, és quan apareix en tota la magnitud el problema que tenim. Quan el govern Zapatero diu oficialment, i malgrat tota la documentació acumulada, que les agressions contra els nacionalistes valencians del 25 d'abril de l'any passat no són obra de l'extrema dreta sinó 'de l'entorn del nacionalisme valencià', és quan apareix en tota la magnitud el problema que tenim. Quan l'informe Raxen (Xarxa Europea d'Informació sobre el Racisme i la Xenofòbia) documenta més de 600 agressions nazis i el delegat del govern, el socialista Antoni Bernabé, diu que no té esment ni de deu, és quan apareix en tota la magnitud el problema que tenim. Quan l'Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea o Amnistia Internacional denuncien que l'estat espanyol és un dels cinc únics estats europeus que no publica dades sobre agressions racistes o processos judicials relacionats, és quan apareix en tota la magnitud el problema que tenim. Quan les autoritats reaccionen a vídeos d'agressions brutals dipositats a YouTube assegurant que no poden confirmar l'existència d'aquests vídeos, que són a l'abast de qualsevol internauta, és quan apareix en tota la magnitud el problema que tenim. Quan alguns nazis canten als camps de futbol burlant-se de Guillem o d'Isanta o del Carlos assassinat fa poc a Madrid, i les directives no fan res per impedir-ho, és quan apareix en tota la magnitud el problema que tenim.
Des de fa quinze anys familiars i amics de Guillem Agulló menen una batalla contra l'oblit, però la seua batalla, i nostra, és sobretot una batalla contra la impunitat. I hi hem d'insistir ara més que mai, remarcant que entre nosaltres hi ha nazis violents i que l'estat no fa allò que caldria que fes contra ells. Però, a més de reclamar això, hem de continuar donant suport a la família i als amics de Guillem i hem de treballar cada dia, sens treva, contra el racisme, la xenofòbia, l'anticatalanisme, l'homofòbia, l'odi a la diferència en suma, que és el llenguatge i l'aliment dels cadells del nazisme. I per a ells, ni oblit ni perdó.

dilluns, 7 d’abril del 2008

L'espai del País Valencià

Llegeixo a El Demà:

Barcelona ja té un nou local 100% valencià. El col·lectiu Espai País Valencià (EPV) va inaugurar dissabte passat la seua nova seu, situada en el barri de Gràcia. Esta entitat té com a objectiu donar a conèixer la realitat valenciana al Principat, trencant els tòpics mediatics i la barrera de la desinformació. Els xics que viuen a Barcelona ja tenen un punt de trobada, un espai on la cultura, la literatura, l'art, les danses i les tradicions tindran cabuda. A més, EPV organitza un concert d'homenatge a Guillem Agulló, el dissabte 12 a la vesprada a la plaça del Poble Romaní, amb Agraviats, Desgavells i Sva-Ters.

Terra Dolça està de celebració


Llegeixo a El Demà:

El local cultural Terra Dolça de Sant Cugat del Vallès fa tres anys. Terra Dolça és un bar-restaurant que ofereix concerts, jocs, xerrades, exposicions i altres espectacles. El dissabte 19 d'abril celebraran l'aniversari amb una festa a la Plaça Pere San (Plaça del Mercat Vell) que començarà a les 12 h del migdia, amb els jocs lúdics de la Cia. Pam i Pipa. A les 17 h hi haurà les danses tradicionals del Grup Mediterrània i els balls de bastons dels Bastoners de Sant Cugat. I a l'horabaixa hi haurà un concert de Feliu Ventura, Grup de Folk i Belda i els Badabadoc. El dia 8 es presenta un llibre de Titot i el dia 17 hi haurà l'acte "Mercè Rodoreda: senyores i minyones", al voltant dels seus contes per a adults.

15 anys d'Enderrock

Llegeixo a El Demà:
El 23 d’abril del 2008, es compleixen 15 anys del llançament de la revista musical Enderrock. L’efemèride coincideix amb la publicació del número 150 de la capçalera, que consisteix en una edició doble. La portada de l’Enderrock 150 té com a protagonista una nova banda d’èxit: els personatges del Polònia, Pasqual Maragall (Queco Novell), Jordi Pujol (Carlos Latre), Carod-Rovira (Toni Albà), Lluís Llach (Manel Lucas) i Ángel Acebes (Bruno Oro). A més, el número 150 ofereix noves seccions, com la "Crònica Viscuda" que inaugura Màrius Serra. El 15è aniversari se celebrarà el 23 d'abril al vespre amb un concert a Barcelona que comptarà amb la participació de Sanjosex, Sanpedro, Rosa Luxemburg, Verdcel, Plouen Catximbes i altres grups.

Clicant a la foto, podeu veure un video d'EnderrockTV sobre Sanpedro, Sanjosex, Mishima, Mazoni i Erm, alguns dels quals seran al concert del 23 d'abril.

El rap dels dos Cunís


La conversa i el rap dels dos Josep Cunís a la gala del Català de l'Any.
Un video únic.

Justo Molinero, a "Silenci"

Aquest és un video de "Polònia" molt bo.

"El Mundo", contra Rajoy


Aquest és un video de "Polònia" on El Mundo i Aguirre fan campanya contra Rajoy.
No us el perdeu.

Maragall, català de l'any


Maragall, català de l'any. Aquest és un video del "Polònia".
Molt divertit.

Captació temporal d'aigua


Aquest és un video de "Polònia" de dijous passat a TV3, on Montilla se'n va a cals sogres a buscar aigua amb unes garrafes.

dijous, 3 d’abril del 2008

Antònia Font, millor àlbum de pop

Llegeixo a 3cat24.cat:
El grup mallorquí Antònia Font ha recollit a Valladolid el guardó al millor àlbum pop dels Premis de la Música, pel disc simfònic "Coser i cantar". Aquest és el seu últim treball, un recopilatori de les seves cançons amb la música de l'Orquestra Simfònica de Bratislava. El líder de la formació mallorquina, Joan Miquel Oliver, destaca la importància que s'hagi distingit un disc en català."Coser i cantar", l'últim disc d'Antònia Font, ha rebut el premi al millor àlbum pop de la 12 edició dels Premis de la Música. Segons el seu cantant, aquest premi és un reconeixement excepcional i especial pel grup però també pel català, ja que no és gaire habitual que es guardoni un disc en aquest idioma en un concurs estatal.