El millor record de Mulatupu

Ni les canoes, ni els cocos, ni les platges, ni el poblat. Ni tan sols les cabanes, o l'aigua, o el sol. El millor record que m'emporto de Mulatupu és el dels infants. Els infants que juguen, salten, somriuen i t'abracen.

Cinquè dia a Kuna Yala

23 de juliol: hem anat d'excursió per la selva, dins del continent i prop de l'illa. La selva era plena de palmeres, plataners i rius. Hem caminat durant tot el matí i hem compartit una estona molt maca, unes hores abans de tornar cap a la ciutat de Panamà.

A reveure, Mulatupu

Els nens de l'illa són encantadors, plens d'encís, de joia i de vitalitat. M'hi he enamorat i ja els trobo a faltar. Espero poder-hi tornar tard o d'hora. A reveure, Mulatupu.

Quart dia a Kuna Yala

Hem fet una excursió riu amunt, amb canoa, fins al cementiri, to remant. Érem Edgardo, Mario, dos nens i jo. Hem vist un cocodril, un martí pescaire i un munt d'ocells, a banda de micos i molts crancs. Un dels nens ha caigut a l'aigua.

Tercer dia a Kuna Yala

Al matí ben d'hora, hem anat en canoa cap a Turgandú, una illa deshabitada plena de palmeres. Hem anat a la platja i ens hi hem banyat una bona estona. Hem dinat coco, plàtans, canya de sucre, pinya i arròs. Hem descansat sobre la sorra de la platja i hem fet un volt per l'illa. Des de la canoa i amb un fil, Fidelio ha pescat una "sierra", part del nostre sopar.

El poble de Mulatupu

A Multatupu Sassardí l'esport rei és el voleibol, amb una gran xarxa a la plaça major. Un pont uneix l'illa amb el continent, on hi ha l'escola, l'hospital i els camps de futbol i de bàsquet. Al continent, la gent pot anar a la pltja i passejar pel bosc, un bosc ple de plataners, palmeres i cacau. El cent per cent de la gent parla kuna, la llengua pròpia d'aquests indígenes. Tenen un vestit propi i unes regles pròpies. En tota l'illa no hi ha cap cotxe ni tampoc res innecessari, com ara jocs, ordinadors, mp3, càmeres, mòbils, etc. I són feliços. El seu somriure fereix.

Segon dia a Kuna Yala

20 de juliol: he jugat amb els nens del poble a bàsquet, a futbol, al mocador i a pica-paret. Després de dinar, han arribat els nostres amics Edgardo i Mario, claretians d'Hondures i Guatemala, joves i moltes bones persones. A la tarda, hem celebrat una missa en kuna, acompanyats de la guitarra de l'Edgardo i el cant dels infants. Era una missa plena de cançons i de fe.

La gent em demana que els faci fotos: els fa molta gràcia i molta il·lusió. Aquí hi ha moltes varietats de plàtans. N'hi ha de grocs, de blancs, de verds, de petits, de grossos... tenen moltes formes, gustos i noms diferents.

Primer dia a Kuna Yala

19 de juliol: recorro els carrers de l'illa, faig fotos a unes quantes famílies i a molts infants. També al paisatge. L'illa fa 0,8 km quadrats i té 2000 habitants, que viuen en 200 cabanes, dormen en hamaques i es mouen amb canoes. En total, Kuna Yala té 30000 habitants i en total hi ha 50000 kunes a tot el món.
La mainada del poblat no et deixa mai, se t'enganxen, se t'arrapen, sempre amb un somriure a la cara. Sempre plens de vida, d'amor i de joia.

Arribada a Kuna Yala

Dia 19 de juliol, arribo en avioneta a una illa de Kuna Yala, anomenada Mulatupu, una de les 365 illes d'aquesta nació índia. Hi visc a la Missió dels Claretians. Ells fan una feina molt bonica i són una gent molt maca. Faig les primeres fotos, visito els caps de l'illa i conec el Congrés, que és una caban gran on es reuneix el poble en assemblea per decidir allò que cal decidir.

Tornem a casa amb carn de cérvol.