dissabte, 9 de febrer del 2008

Es moment (Cris Juanico)

Vaig mirar.
Cercava més allà, enmig de sa gent,
un senyal per posar-me content.
Sense més,tu estaves somrient,
careta petita de poma
de pell lluenta i amb traç adolescent, somrient.
Em vas miraramb uns ulls d'esclat,
i com si no m'haguessis vist
vas girar i et vas perdre entre sa gent.
Condemnat a un record molt passatger,
esbós d'un reflex diluïtde dia i nit,
estic ferit,entristit...però recordaré
Es moment que estaves entre sa gent
i m'estaves somrient
com si et conegués
i volguessis saber més.
Ben feliç, mentre estava indecís, envoltat de tanta gent,
cosa d'un encís, jo ja no et vaig veure més...
De traç adolescent, somrient, efervescent...
però recordaré
Es moment que estaves entre sa gent...
http://www.crisjuanico.com