diumenge, 10 de febrer del 2008

Artificials (Antònia Font)

Ses muntanyes, es hotels,una campana,
ja sé s´olor que fa s´ametller.
Ses retxes d´un avió en el cel,
ennigulades,no vull saber res des hiverns.
I sa fam me va fer desenvolupar s´estimar-te
cada cas des teu vici més animal,més salvatge.
I la mar que controla es meu travelar
m´acompanya.
I sa sal que me cura
i que me fa mal
és de nacre.
M´he confitat ses mans
per si és vera que t´he d´esperar;
he cremat es alcohols
i m´he engatat de lletugues
i líquens i flors.
He superat sa son
i he pogut arrebossar-me d´arròs,
t´he fet es berenar
amb campanes i molsa
i focs artificials.
http://antoniafont.bloc.cat/