diumenge, 10 de febrer de 2008

Ses estrelles del cel (Antònia Font)

Amb sa mateixa peresa
que un home descarrega un piano
inventariam ses estrelles del cel
i clovelles de molt bons pistatxos.
I amb sa mateixa pobresa
omplim es cendrer amb una llosca
i mos pensam que menjam de sa fruita madura sa carn olorosa.
I és igual si ja no mos queden pessetes
perquè robam es paper higiènic
de sa biblioteca de s´excel·lentíssim
ajuntament de Lloseta.
I amb sa mateixa aigua clara
que es homes se renten sa cara
recuperam sa puresa des dies de crisi
que mos arruinaren.
I amb sa mateixa mirada
que es homes se miren sa Lluna
noltros miram sa farola
pes vidres que sonen a gotes de pluja.
I és igualsi mos engeguen d´aquesta casa.
Si mos hi menja sa merda,
i es cables fan xispes,
ses teules degoten
i ses bicicletes estan rovellades.
Viure és sobreviure es futur parabòlic
amb atletisme d´imbècil
i equilibrisme d´alcohòlic.
Viure és sobreviure empresonat
dins un rellotge d´arena,
lliure dins un infinit arenal,
lliure de morir-te de fam.
http://antoniafont.bloc.cat